Hola, em presente, em diuen Sílvia i per als que no em conegau, treballe a la biblioteca de Cocentaina com auxiliar de biblioteca. Contestant a Dolors, jo apadrinaria el llibre d'Aloma, de Mercè Rodoreda.
El vaig llegir quan tenia setze anys i de seguida em va atrapar el personatge d'Aloma, segurament per la similitut de l'edat. Però no es sols això, era tot en conjunt, una "novel·leta", però que en tant poc conta tantes coses, en un període tant difícil com la postguerra a Barcelona, on hi havia manca de tot i la vida d'Aloma és dura, sumades a les complicacions de l'adolescència. Fins i tot es descobriment de l'amor serà diferent. Però hi ha raconets de felicitat per a la protagonista, que encara els seus problemes amb optimisme, tal volta per la seua joventut.
L'he llegit després i rellegit i sempre em sorprén descobrir com m'atrapa de nou la seua lectura. Ho recomane a tot el món. Bona lectura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada