dimecres, 2 de novembre del 2011

El gato que sonríe...

Eric Battut. El gato que sonríe...Ed. Kókinos

En algun lloc que desconeixem hi ha un país molt bonic, assollejat, amb una muntanya, una casa i un arbre. I allí viu un gat negre, amb les orelles punxegudes, els bigots tesos i que mai riu.
De sobte un dia va aparèixer un monstre molt famolenc, que volia menjar-se'l. Però el gat que mai riu era molt ràpid i astut, cada vegada que el monstre pegava un mos, escapava i aquest anava menjant-se les coses del país: la flor, la casa, la muntanya, el sol... fins que finalment se'l va engolir.
El monstre estava tan content que va començar a riure, reia molt, moltíssim, i tant va riure que va traure tot el que s'havia menjat. I ara, el gat negre, amb les orelles punxegudes i els bigots tesos, també riu.
Un llibre molt acolorit, per a que pugau llegir-lo aquestes vacances i impedir que el monstre es menge els colors tan vius de les il·lustracions ... i com no, al gatet.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...