dimecres, 16 d’octubre del 2013

Tierra

David Vann. Tierra. Ed. Mondadori

Gaelen, un jove de 22 anys, viu en una granja aïllada en la desèrtica Califòrnia. L'acompanyen una sobreprotectora mare,  qui li fa pagar l'absència d'un pare, i la seua àvia, amb trets d'Alzeimer. A ells s'incorporen, durant un temps, la germana de sa mare i la seua filla, amb la que tindrà una particular rel·lació.
La convivència no serà gens fàcil,  on el fregament contínuu no farà l'estima entre els personatges, els quals es retrauran entre ells comportaments i actituts, passades i presents. 
L'aspiració de Gaelen és anar a la Universitat, però les circumstàncies econòmiques de sa mare ho impedeixen. Fins que farà una descoberta i Gaelen passarà a l'acció per poder viure la seua vida fóra de la influència de la seua fastigosa familia, amb conseqüències inesperades...
 
 
 
 "Las clases empiezan dentro de un mes, dijo Galen. Tendría que ir a la universidad. No quiero pasarme otro puto año tomando el té.
Pues vete cuando quieras.
Estamos sin blanca. ¿O ya no te acuerdas?
No es culpa mía. Vamos tirando con lo que hay. Y viviamos en este lugar tan maravilloso, todo para nosotros.
Pues yo prefiero vivir en otra parte.
Su madre levanto la cucharilla y removió el té. Galen esperó. ¿Por qué me tratas así, preguntó ella.
El aire no era respirable, de tan caliente. La tráquea convertida en un túnel reseco, los pulmones finos como el papel e incapaces de expandirse. ¿Por qué no podía marcharse sin más? Su madre había hecho de él, su propio hijo, una especie de esposo. Había echado a su madre, a su hermana y a su sobrina para estar solos ellos dos, y él cada día pensaba que no iba a aguantar más, pero pasaba otro día y allí estaba aún."

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...