dijous, 28 de febrer de 2013

La pasión turca

Antonio Gala. La pasión turca. Ed. Planeta

Desideria Oliván inicia un viatge per Turquia amb el seu home, un matrimoni que l'ofega i no la fa feliç. Durante el trajecte s'enamora de Yamam, el guia del viatge, un turc amb qui inicia una ardient rel·lació amorosa i amb qui se'n va a viure a Estambul.
Con el pas del temps la parella comença a tindre problemes, als quals contribueixen les activitats delictives de Yammam.
 
Contat a través del diàleg interior de la protagonista femenina, La pasión turca és una de les millors obres del escriptor Antonio Gala, emotiva i molt expresiva a l'hora de plasmar en papel els sentiments i la passió amorosa que experimenta Desideria al costat de Yamman.
 
 
 
 
El llibre va tindre la seua adaptació per als cinemes l'any 1994, amb Ana Belén al paper de Desideria Oliván, i dirigida per Alfonso Aranda.
 

Eugenia Grandet

Honoré Balzac. Eugenia Grandet. Ed. Mondadori

Eugenia Grandet és el nom de la jove protagonista d'aquest novel·la, de l'escritor de clàssics Balzac.
La narració ens situa a la França del segle XIX, en una població de la provincia de Saumur, on la familia Grandet és famosa gràcies als negocis del cap de família, el vinater senyor Grandet, un àvar comerciant que obliga a la seua dona i filla a portar una vida frugal centrada en l'estalvi.
Quan apareix el cosí de Eugenia, Charles, fill del germà del seu pare, s'enamora i es prometen amor etern abans que ell se'n vaja a les Indies a fer fortuna. Ella li dona diners i serà causa de que el seu pare s'enfade amb ella i de la malaltia que acabe amb la seua mare. Finalment, el cosí es casa i Eugenia, decepcionada, es casarà també, encara que el seu matrimoni durarà poc i consagrarà la seua vida a cuidar dels més pobres utilitzant la gran fortuna que heretarà del seu pare.

Els diners, la cobdícia, són els vertaders protagonistes que dominen les vides dels personatges d'aquest novel·la, la qual podem llegir a Internet.

L'ós blanc



Jackie Morris. L'ós blanc. Ed. ING

Una de les coses que d'aquest llibre és la il·lustració de la portada, un gran ós blanc, tant bé dibuixat que pareix una fotografia. Serà una revel·lació de les magnífiques il·lustracions que imaginen el conte de la tradició inuit, el poble dels esquimals, marca de l'artista Jackie Morris.
Una bonica història que ens parla de la estreta rel·lació entre els habitants de les terres polars i la natura que els envolta. Viatgeu amb aquest llibre a les gelades terres polars d'Alaska.
 
Conta com un depredador li roba una xicotet ós polar a la seua mare i se'l troben un matrimoni inuit de caçadors. Però, sorpresa, el xicotet ós s'ha convertit en un xiquet qui creixerà escoltant llegendes sobre els óssos i que, finalment, es retrobarà amb la seua vertadera família.
 

Roma vista por dentro

 
Stephen Biesty. Roma vista por dentro. Ed. Molino

Conegau com era la ciutat de Roma en època dels emperadors, com estaven distribuides les cases, quins eren els edificis públics,  que amagaven al seu interior i quina mena de vida es feia. I això a partir de detallades il·lustracions, les quals s'acompanyen de textos concisos que donen informació sobre determinats aspectes d'allò que estem veient.
 
Viu a través de la lectura d'aquest llibre un meravellosa aventura a la Roma antiga.
 
 

Insectos y arañas

Insectos y arañas. Ed. Molino. Col·lecció "Los exploradores de National Geographic"
 
 
 
Per als xicotets amants dels insectes us presentem aquest llibre plé d'informació i fotografíes a tot color per omplir la curiositat de qualsevol que s'aprope a les seues pàgines.
 
El seu contingut està dividit en insectes en general i aranyes en particular, amb vocabulari per no perdre's en la lectura, un apartat amb experiments rel·lacionats amb aquestos animalets i fets increïbles i curiosos que ens sorprendràn.
 
Un llibre ideal com introducció al món dels insectes, abalat per una entitat de pes com és la National Geographic Society.

dimecres, 20 de febrer de 2013

I hui, què hem contes?



Il·lustració de James Steinberg
 
Antonio Pereira. Todos los cuentos. Ed. Siruela.


La cantera local

Se conoce que a la Excelentísima Diputación le sobran los cuartos y no sabe cómo gastarlos. Ahora nos vienen con ese invento del Quién es Quién, un catálogo que preparan con las vidas de los políticos y los personajes famosos de la provincia.
Puesto que se hará con el dinero de todos, nuestro dinero, los del Círculo de Artesanos queremos que en el libro pongan a Orlando Calvino.
- Estamos en democracia - admitió el presidente de la Diputación - y ustedes tienen el mismo derecho a proponer nombres que los e la capital. Pero las opciones han de presentarse razonadas, y mejor aún, documentadas en un dosier.
 
Orlando Calvino no es diputado o senador, no investigó en la facultad de Veterinaria, nada de correspondiente de la Hisotir a o auditor de los ejércitos o banquero. Y por supuesto, no es de la flor de la Iglesia; el obispo de Guadix y el de Coria-Cáceres nacieron en la provincia, el de Marajó, el de Puerto Ayacucho y los que están en Madgascar y en Rodesia, así hasta dieciséis obispos oriundos. Orlando es casi demasiado guapo, el número uno de los fotonovelas, pero el mérit mayor es que trajo horizontes a nuestro pueblo.
 
Elegimos, para abultar el dosier, La previsión del ingeniero Rinaldi. Nada más pasar la cubierta de la fotonovela, plastificada a todo color, viene el primer recuadro d ela historia, con cuatro frases que bastan para hacerse con la situación, no como aquellos folletones que empleaban cantidad de palabrería. Milán, despacho de la Sociedad de Electrodomésticos Rinaldi. Y el diálogo, sin paja.
 
"oh, Romano, esta espera acabará con mis nervios". "Tranquila, Lionela, quiero decir, señora Rinaldi, todo bajo control para la reunión de accionistas." El personaje Romano de Francesco mira cn complicidad a la dama, una señora importante. Pero al director artístico de la fotonovela le importaría más el galán maduro, segundo recuadro, con el primer plano de Romano de Francesco, o sea, nuestro Orlando Calvino, hay que reconocerle la buena presencia y no se piense que somos de la acera de enfrente, el cuerpo derecho, las canas en la spatillas rizosas y sobre todo la cara, también cuenta esa habiidad delos fotógrafos para sacar al protagonista cuando todavía va afeitado pero que parece como si quisiera empezar a crecerle la barba, ese momento preciso.
 
Cuando Orlando Calvo llevaba unos meses en ele extranjero y en vez de apellidarse Calvo se puso Calvino, y llegó la moda de las publicaciones importadas de Italia, empezamos a barajar nuestros recuerdos del personaje. De chico lo mandaron a los frailes. En el colegio se presentó muy arreglado y repeinado y pedía las cosas con educación, o sea, que llevaba todas las papeletas para que le cayeran encima las maldades.
 
- Las leches que va a recibir el angelito.
- A ver, elegante, que te doy a oler el puño y te cambio de partido judicial - le decía otro, los de nuestro pueblo no se puede decir que fuéramos para la carrera diplomática, futbolistas sí salían por entonces y algún peso ligero en el boxeo.
 
Pero no hubo para tanto. El impepinable, a los que van en la vida para ganadores terminas notándoselo en la cara. Aquel rapaz pulido y un poco cínico lo llevaba en la mirada. Le veías el porvenir brillante, aunque no sabíamos qué porvenir sería. La gran prueba podía estar en el tema de las chicas, con la sque se portaba apartadizo. Nos causó sorpresa, y en seguida respeto, cuando dijo que él esta ahorrando para una cona de plástico. Eran intuiciones que a nosotros ni ocurrírsenos en aquel tiempo, como su invento de estimularse para los exámenes con la hierba que llaman corripiola. A saber qué hará ahora para inspirarse al posar. Romano de Francesco en el despahco decorado con pinturas modernas seha puesto por detrás del sillón de presidente que ocupa la señora Lionela y le acaricia el pelo mientras ella se le resiste un poco, y cómo es posible que en una foto se la vea que quiere y el mismo tiempo no quiere porque ha estado en el peluquero. En las mesas del salón y en la Directiva del Círculo de Artesanos hubo discusiones al principio, pero hoy en día nadie admite que se pongan los seriales de la televisión: mejor esta manera tranquila, pasar uno las hojas según le conviene, y además que reconoces a paisanos tuyos aunque no siempre tengan el papel principal.
 
Los que triunfan por fuera se olvidan del pueblo hasta que les entra la murria. Pero Orlando Calvo o Calvino empezó pronto a tirar de su paisanos y a reclutarlos, el interés por el futuro de la juventud local se le vía también en los donativos, cien mil pesetas para una academia de esculpido del pelo a navaja, cien mil para la escuela sartorial, y un día fue medio millón para el concurso de moda masculina que lleva el nombre de nuestro valle. Los chicos que antes se mataban a cantazos empezaron a imitar al actor Valvino en el peinado y en las maneras. Parecido a lo que ocurre en otros lugares cuando sale una figura del toreo o un poeta y hacen escuela.
 
Los tipos de las fotonovelas los calas desde el principio, esa es la ventaja, que solo con las fisionomías puedes saber quiénes son los buenos y los malos (...)

El templo de las mil puertas

Il·lustració Paul Hoppe
Entreu amb nosaltres a El templo de las mil puertas, un lloc adreçat al lector de novel·les juvenils on la lectura no s'acaba mai.
 
En realitat es tracta d'una revista online de literatura juvenil amb molts i bons continguts sobre llibres, novetats, autors, ressenyes, recomanacions, entrevistes... tot allò que s'imagineu.
 
Una de les coses que destacaríem per damunt d'altres web o revistes és la possibilitat de que ens recomanen llibres a partir de les respostes d'un qüestionari que haurèm d'anar omplint. Si punxem la secció Qué te apetece leer,  respón a les preferències del lector.
El resultat és un llistat de títols acompanyats de la seua ressenya amb opinió, res a vore amb la que possen de les editorials. Així és molt fàcil trobar un llibre que t'agrade!
 
Per a nosaltres ha sigut un fantàstic descobriment que segur visitarem moltes vegades. I vosaltres?
 

El pensionado de Neuwelke

José C. Vallés. El pensionado de Neuwelke. Ed. Planeta

A un col·legi de senyoretes, al poble de Wolmar, al país que ara és Letonia, arriba una nova institutriu francesa. La senyoreta Émilie Sagée de seguida es fa un racó a la vida de la gent que hi viu, el matrimoni format per Evelin i Leónidas Buch, els professor i les alumnes i els criats per la seua simpatia i caràcter agradable.
Però conforme avançem en la lectura serà ella mateixa qui rebel·le al lector que amaga una estranya enfermetat, segons ella provocada pel diable, i que es un curiós fenòmen que permet que s'aparega com un fantasma, inclús estant ella present. Això li ha valgut que la tracten de bruixa i haja tingut que viatjar per tota Europa fugint del pare Falcàs, un retor obsessionat amb ella.
 
Émilie s'adapta be a la seua nova vida, sempre temerosa que la seua enfermetat es faça visible como sempre li passa. I quan ocurreix, el pare Falcas ja ha arribat a Wolmar i un malentés amb la minyona d'una de les alumnes precipitarà la implicació de tot l'internat en el destí de la senyoreta Sagée.
 
Una lectura fantàstica, que ens ha encantat, pels personatges, per la seua ambientació i per la trama original, on l'element fantàstic no eclipsa la resta de la narració. Molt recomanable.

La canción del alba

Benjamín Zafra. La canción del Alba. Ed. Temas de Hoy

Aquesta és la novel·la en que es basà l'exitosa sèrie de televisión "El Secreto de Puente Viejo", d'Antena3.

A principis de segle, al poble de Puente Viejo apareix una jove preguntant per la comare, a la qual li conta una història que va transcorre al mateix poble vint anys enrere. 
Un rel·lat rel·lacionat amb els origens de la comare i que parla dels enfrontaments entre tres famílies, els Castro, els Hernández-Valderrama i els Mesías que té el començament en l'aparició del misteriós cavaller Salvador Castro.
 
Trobareu una lectura fàcil, entretinguda, per a tot tipus de lectors.
 
 

Dos historias nada decentes



Alan Bennett. Dos historias nada decentes. Ed. Anagrama

Aquest llibre conté dos rel·lats diferents als qual uneix  un context històric marcat pels convencionalismes socials, així com el component eròtic que impregna ambdues històries.
 
En La señora Donaldson rejuvece trobem que aquesta acava d'enviudar i s'espera d'ella que guarde les formes i visca una vida sosa i avorrida. Però, lluny de resignar-se i tancar-se a casa, s'ofereix per treballar com actriu en una facultat de medicina perquè els estudiants practiquen amb situacions mèdiques amb pacients. Al mateix temps, alquila una habitació a una jove parella als quals els accepta el pagament de l'alquiler per poder mirar mentre mantenen rel·lacions sexuals.
A partir d'aleshores, la senyora Donaldson comença a viure una nova vida que l'ompli més i que l'alliberen del seu destí de vídua.
 
Al segon rel·lat, La ignorancia de la señora Forbes, el fill d'aquest Graham, un jove guapo i templat de bona família, tria a una jove molt rica però lletja. Un fet inexplicable per a la seua família, sobre tot per a la mare, però no tant per al lector que coneix durant la lectura que Graham amaga la seua homosexualitat. De cara a la seua promesa i a la societat fa el seu paper, encara que duu una segona vida i manté rel·lacions amb homes.

Una lectura molt entretinguda, que sorprén pàgina rere pàgina.

Us invitem a llegir una entrevista a l'autor al periódic La Vanguardia, on parla sobre aquest llibre.
 

Oli, el pequeño elefante


Burny Ros / Hans de Beer. Oli, el pequeño elefante. Ed. Lumen
 
 
 
Encara que allò normal és el rebuig del nouvingut per part d'un germà, també pot ocòrrer que un fill únic vulga un germà.
I això li ocurreix a Oli, un xicotet elefant que allò que mes desitja al món es tindre un germanet per jugar amb ell. I quan arriba el seu aniversari resta decebut perquè ell haguera volgut que li'n regalaren un. Sa mare li explica que ningú no va per ahí regalant germanets i que té els joguets que li han portat per jugar. Però Oli no està convençut i inica la seua recerca d'un germanet entre altres famílies d'animals intentant parèixer-se a ells.  Després d'una accidentada aventura, la mare el sorprendrà amb el seu company de jocs dins la seua pròpia familia, en forma de un nou cosinet o cosineta elefant.
 
 
 
 
 
 
 
 

Bernat, el somni d'un artista


Satoshi Kitamura. Bernat. El somni d'un artista. Ed. Símbol Editors
 
 
 
El grup d'artistes on pinta Bernat l'elefant ha decidir exposar les seues obres. Bernat, en assabentar-se, es queda en blanc i no sap què pintar. Aconsellat pels seus amics, anirà al camp  per trobar l'inspiració.
Finalment, cansat de pensar i rebutjar una idea darrere altra, descansa i s'adorm. I comença a somiar que altres animals agarren el pinzell i li pinten un quadre meravellós mentres ell dorm. Quan s´alça ja té la idea i comença a pintar amb molta decisió. I pensarem que si ja estava pintat, què fa Bernat al quadre? Doncs, ho esbrinarem a les últimes pàgines del conte, al mateix temps que els seus companys. Habíeu pensat en això?

 
 
 


Como tú

 
Guido van Genechten. Como tú. Ed. SM
 
 
 
Una de les coses que funcionen per convèncer als menuts d'anar a dormir és la comparació. I amb això juga aquest llibre plé d'animals els quals es pareixen a nosaltres en moltes coses: ténen orelles, ulls i nas, necessiten menjar, juguen, s'embruten i s'estimen.
Al final del dia, igual que el xicotet lector, necessiten descansar i tancar els ulls per dormir, com farà el nostre xiquet protagonista.
Una lectura que permet al menut observar les il·lustracions i perfecta per anar-se'n contents al llit.


 

dimecres, 13 de febrer de 2013

I hui, què hem contes?

Il·lustració Davor Pavelic
 
Els amants
 
(Vicent Andrés Estellés)
 
 
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què volen que hi faça! Elementa, ja ho sé.
Ognorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

Enxarxats: Novelas románticas

Des de que Internet va vindre per quedar-se a les nostres vides, la lectura s'ha convertit en un fenònem social i global. Tot tipus de persones, professionals o aficionants ofereixen les seues ressenyes de llibres que han llegit, que recomanen o desaconsellen. Així, seguint els blogs o webs sobre llibres afins als nostres gustos literaris, tindrem més fàcil navegar entre la muntanya de títols que es publiquen cada any.

Com que Sant Valentí ja està a prop, demà mateix, us recomanem un blog dedicat a la crítica de llibres de temàtica romàntica. Novelas Románticas, que així es diu, arreplega les impressions de les lectores que conformen el "Equipo de críticas". El que siguen varies les persones que escriuen té un valor afegit, doncs no es limiten a un tipus concret de llibre ni subgènere romàntic. Trobem novel·la històrica, contemporànea, intriga, fantàstica... totes adereçades amb molt d'amor. 

Resulta molt fàcil orientar-se per autor, doncs teniu un llistat en el menú de la dreta per ordre alfabètic. I no voleu perdre's cap entrada al blog, teniu la posibilitat de seguir-lo al Facebook, on també ténen perfil.
Un racó literari perfecte, on perdre's aquest data assenyalada per Cupido.

L'amant de Lady Chatterley


D. H. Lawrence. El amante de Lady Chatterley. Ed. Proa

I per possar un pessiguet d'erotisme, l'últim llibre que recomanem per Sant Valentí és aquest clàssic de la literatura amorosa. Quan es va publicar per primera vegada l'any 1928 va resultar tot un escàndol per les seues escenes explícites de sexe. Hui en dia, més acostumats a l'erotisme en la literatura, la seua lectura no et traurà els colors.
Contance Chatterley es casa amb un militar retirat a qui la guerra ha deixat imposibilitat per mantindre rel·lacions amb la seua dona. El matrimoni manté una rel·lació afectuosa i correcta però tot s'envolica quan apareix en escena un nou guardabosc que atraurà l'atenció de Constance. Ell li permetrà experimentar en el sexe allò que li ha estat negat per la condició física del seu home. Tot narrat amb un tó explícit i descriptiu, assistim al despertat sexual de la protagonista.

El amor en tiempos de cólera

Gabriel García Márquez. El amor en tiempos de cólera. Ed. Mondadori

Diuen que "el que la sigue la consigue" i així es pot entendre de la rel·lació entre Florentino Ariza i Fermina Daza, els protagonistes d'aquesta novel·la. Profundament enamorats, Fermina, extranyament, el deixa i es casa amb altre home. Ell roman fidel al seu amor per Fermina i, encara que manté breus rel·lacions amorosas amb altres dones, no es casa esperançat en una nova oportunitat per recuperar al amor de la seua vida. I arriba quan al cap de cinquanta anys l'home d'ella mor i Florentino es presenta al soterrament per deixar clares les seues intencions cap a Fermina.

Una gran història d'amor, immune al temps, que podeu disfrutar també en pel·lícula, adaptació interpretada pel l'actor espanyol Javier Bardem.






Como agua para chocolate


Laura Esquivel. Como agua para chocolate. Ed. Debolsillo


Tita és la xicoteta de les tres germanes d'una familia. Com mana la tradició, haurà de fer-se càrrec de sa mare fins la seua mort, la qual cosa suposa un impediment per casar-se amb el jove Pedro. Aquest, per tal d'estar a prop d'ella, es casarà amb la germana d'ella.
Mentres Tita intenta camviar el seu destí, cuina i dona forma a nous plats, receptes de cuina que encapçalen cadascún dels capítols de la novel·la.
Sabors, olors i amors en una novel·la per despertar els sentits: "... el amor no se piensa, se siente o no se siente".

També podeu optar per vore la pel·lícula del llibre, estrenada el 1992:


97 formas de decir te quiero

Jordi Sierra y Fabra. 97 formas de decir te quiero. Ed. Bruño

97 formas de decir te quiero és la història de la reencarnació de dos amants en aquest segle XXI.
Cristobal, un dels protagonistes, es sorprendrà quan una jove desconeguda, Daniela, li explique la historia de dos amants vint anys enrere, els quals, abans de morir, es fan la promesa de reencontrar-se al futur per romandre junts de nou, i li confirme que ells mateixos són la parella. Amb la informació que Daniela li dona, Cristobal investigará la mort dels dos i decidirà si creu a Daniela i abraça el vertader amor.

Una lectura adreçada al lector juvenil, per despertar els sentiments aquest Sant Valentí.

El pequeño dragón está enamorado

Birgit Rieger. El pequeño dragón está enamorado. Ed. SM

Increíble! Un drac enamorat però... de la princesa! On s'ha vist que un drac i una princesa s'estimen? Però el xicotet drac està disposat a lluitar per l'amor de la seua princesa Anabel i possa rumb al castell per declarar-se. Com li anirà? Aconseguirà vore-la? S'asustarà la princesa o vorà més enllà del seu exterior?

Una història per Sant Valentí, original i diferent, tant per l'argument com la narració en forma de còmic, de la que els menuts "s'enamorararàn".

El león que no sabía escribir



Martin Baltscheit. El león que no sabía escribir. Ed. Lóguez
El lleó d'aquest història és el rei de la selva, rugeix més alt que cap animal, però té un xicotet defecte: no sap escriure ni, per supost, llegir. I clar, això serà un problema quan s'enamore d'una guapa lleona i tinga intenció d'escriure-li una carta d'amor.
Diversos animals de la selva voldràn ajudar-lo interpretant l'amor segons les característiques de la seua espècie, cosa que no li servirà al lleó de cap manera. Finalment, aquest es donarà compte d'allò important que es saber escriure. Com demostrarà el seu amor a la lleona sinó?

dimecres, 6 de febrer de 2013

I hui què hem contes?

Il. Rob Scotton


EL BORREGUITO TRAVIESO
(Cuentos para chiquitines. Ed. Rudolf Steiner)


Érase una vez un pastor que tenía muchos corderos; corderos grande y chicos, corderos blancos y negros. Cuando el sol calentaba demasiado, el pastor se paraba, reunía sus corderillos y recogía a todos los borreguitos en su manto de pastor, y todos se quedaban dormidos. ¿Todos? ¡Oh no! Mira, había uno que no tenía nada de sueño, salía de debajo del manto del pastor, y dando brincos alegres se alejaba, ¡había tantas cosas que descubrir! ¡Las flores, las mariposas, los pájaros! Había un conejito que estaba sentado debajo de una mata y le dijo:

- Borreguito, vuelve, vuelve a casa borreguito que está triste el pastorcillo.

El borreguito contestó:

-¡Bee, bee,al mundo quiero mirar
y de alegría voy a saltar!"

Y terco ocmo una cabra se alejó.

Se encontró con un ciervo y éste le dijo:

-"Borreguito vuelve,
en el bosque vive un gigantes,
ten cuidado que no te espante."
 
El borreguito no tenía miedo, seguía alsol con sus rayos brillantes hasta llegar por fin al bosque grande y oscuro, los árboles suavemente mecían sus copas y murmuraban:
 
"Borreguito no saltes más,
vuelve prontito a pastar".
¿Y qué contestó el borreguito travieso?
¡Bee, bee, al mundo quiero mirar
y de alegría voy a saltar!"
 
En el Bosque vivía el gigante, sacó su cabeza peluda de la cueva y le llamó:
 
-¡Hola borreguito, ahora serás mi amiguito! - y con su mano de gigante metió al borreguito en su cueva.
 
Entre tanto, el pastor se había despertado. Enseguida se dio cuenta de que faltaba uno de sus corderos. Cogiendo su cayado se gue en busca del borreguito perdido. Se encoentró con el conejito y el ciervo. Ellos le dijeron:
 
-"El borreguito alegre va caminando,
por el bosque solito ya va saltando,
por todos los rincones mira, mirando."
 
El pastor apresuraba sus pasos y en el bosque los árboles murmuraban:
 
-"Pastor, al borreguito has de buscar,
el gigante de lo acaba de llevar."
 
El pastorcillo llegó a la cueva y oyó como el gigante roncaba.
 
- Está profundamente dormido, puedo atreverme - se dijo, y pasó por encima de su barriga, pues justo detrás estaba su borreguito que de alegría dio un brinco, ¡por poco despierta al gigante! Sato rápidamente a sus brazos y se fueron a casa.
 
- "¡Bee, bee!, balaba el borreguito,
qué bonito es poder ver
cómo mi fiel pastorcillo
no me ha querido perder."

Enxarxats: Aprendre Textos



Aprendre Textos és una web orientada a la formació dels mestres d'Educació Infantil i Primària en l'ensenyament del llenguatge oral i escrit a les aules. Es tracta d'un projecte que es desenvolupa a Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat de Catalunya i la mateixa Generalitat, a través del departament d'Ensenyament.
 
En diferents apartats es troben els recursos i exemples per possar en pràctica els coneixements que arreplega la web, plena de consells i bones idees.

Destaquem l'apartat de Treball a l'aula, amb experiències didàctiques reals dels col·les que participen. Igual d'important que la pestanya dedicada a la Familia, doncs com bé llegim, aquesta és fonamental per al desenvolupament del xiquet en l'àrea del llenguatge i l'escriptura. A més, és esencial la seua col·laboració i recolzament a l'escola. I per això, proposen una sèrie de jocs per a compartir amb les xiquetes i xiquets a casa.
 
En resum, Aprendre Textos és una eina molt útil i recomanable per afavorir el procés d'aprenentatge dels escolars i la millora de l'ensenyament dels mestres.
 
 

Bajo la misma estrella

John Green. Bajo la misma estrella. Ed. Nube de Tinta / Círculo de Lectores

Hazel Grace i August Waters són dos adolescent amb càncer que es coneixen i s'enamoren. I mentres reaccionen a les seues emocions i contant amb el poc temps de que disposen, tracten de complir junts el somni de Hazel: conèixer a l'escriptor del seu llibre favorit, Un dolor imperial, Peter van Houten.
 
Una lectura emotiva, optimista però dramàtica alhora, adreçada en principi a un públic juvenil però que pot omplir igualment a qualsevol lector que s'aprope a la magnífica escriptura de John Green.
 

Cromosoma

Peter Holt. Cromosoma 8. Ed. Plaza y Janés

En una paradisiaca illa del pacific Marcus Ode descobreix el treballs de modificació genètica d'un científic, qui ha aconseguit que la seua filla puga bussejar fins a les profunditats de la mar, com si d'una sirena es tractara. Pot ser que els humans mantinguen ADN dels seus avantpassats marins?

Una novel·la d'aventures i ciència ficció amb una trama que juga amb el misteri i la resposta a l'interrogant sobre els límits de la manipulació genètica. Molt recomanable!



Lucy Sullivan se casa

Marian Keyes. Lucy Sullivan se casa. Ed. RBA

Marian Keyes és una escriptora best-seller del gènere chick-lit, llibre protagonitzats per joves al voltant de la trentena amb problemes d'amors.
És el cas de Lucy Sullivan, de vint-i-sis anys i poc afortunada en qüestions d'amor, sense nòvio a la vista. Quan un dia una vident li pronostica un inminent matrimoni Lucy no s'ho prén massa seriosament. Físicament no està mal però és tímida i no té massa autoestima. Mentre espera que arribe el seu Romeo s'ho passa d'alló més be eixint de marxa amb les seues dues amigues i companyes de pis. Amb elles i amb Daniel, un home guapo i ric amb qui l'unexi una forta amistat. En una de les eixides coneix Gus, qui pareix l'home perfecte. Estarà la seua boda mes a prop d'allò que es pensava?
 
Una lectura per evadir-se, romàntica i amb tocs d'humor.

Com a curiositat, hem trobat un video protagonitzat per l'actor Gerard Butler, jove i desconegut encara, de la sèrie per a la televisió que es va adaptar al Regne Unit (en anglés).
 
 


Esa gigantesca pequeña cosa



Beatriz Alemagna. Esa gigantesca pequeña cosa. Ed SM

Si aquest llibre destaca és pel tamany que remarca el títol que porta. "Esa gigantesca cosa" conta la recerca d'alguna cosa d'una xiqueta. Un misteri que no descobrirem fins al final de la lectura després de passar per diferents persones i paisatges que pareix que no es donen compte de "la cosa" quan passa pel seu costat. Perquè, com s'adonarem en llegir l´última pàgina, eixa cosa té molts significats, tants com classe de persones.
 
Si aquest llibre destaca a primera vista és pel tamany que remarca el títol que porta, però també pel seu contingut, una lectura que hem trobat molt poètica, fantàstica per qualsevol edat.
 
 
 

El misterio de Julia



Ángel Sánchez / Blanca BK. El misterio de Julia. Ed. Pintar-Pintar

Julia és una xiqueta com qualsevol que riu, juga, llig i comparteix el dia a dia amb els seus companys d'escol·la. Però un dia Julia es dona compte que no entén allò que li parlen, no sent el despertador pels matins i sent els sorolls com si estigueren mooolt lluny. Els pares la portaràn al metge, qui li possarà un aparatet a l'orella perquè Julia té hipoacusia infantil, una mena de sordera. I Julia tornarà a ser ella mateixa i a riure de nou.
 
El misterio de Julia ens ensenya a acceptar les discapacitats, mostrant que allò més important és la persona, siga com siga.
 
 
 

El dia que la Saïda va arribar



Susana Gómez Redondo / Sonja Wimmer. El dia que la Saïda va arribar. Ed. Takatuka

Arribar a un nou país, acostumar-se a noves experiències diferents a on has viscut fins ara i aprendre un nou idioma, pot ser complicat per als xiquets inmigrants. Saïda és una xiqueta del Marroc que  arriba nova al país i al col·le d'una altra xiqueta d'açí, qui vol fer-se amiga d'ella. Però la Saïda, com que no sap parlar l'idioma, no diu res. I comença la recerca de les paraules, que pareix que Saïda ha perdut, amb l'ajuda de la seua nova amigueta del país que li ha donat la benvinguda.
 
Un conte sobre la tolerància, la inmigració, la acceptació i l'amistat, representat per un àlbum il·lustrat on les imatges és converteixen en una al·legoria de l'aprenentatge de les paraules.
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...