dimecres, 24 d’abril de 2013

I hui, què em contes?

El libre 2 minuts i s'ha acabat (Victoria Bermejo, Miguel Gallardo. Ed. Cercle de Lectors) és una mina de contes i un bon exemple que no cal molt de temps per compartir la lectura. En aquest ocasió compartim els sentiments que desperta el primer petó d'amor...



El meu primer petó

M'agrada molt l'Elena perquè té els ulls blancs. Tot i que el mesu germà gran digui que són marrons, s'equivoca, són blancs. M'agrada perquè fa tot el que vol, per exemple, ella mateixa s'ha tallar el cabell. Va agafar les tisores del peix i va començar a tallar; per davant i per darrere, i està guapíssima.
 
Em va explicar que dormia sota del sofà els dilluns, els dimecres i els divendres, i sota de la taula del mensajdor la resta de dies. També m'ha dit que mulla les croquetes dins del Colacao i que puja als arbres amb la seva àvia.
 
Sempre arriba tard i això em fa sentir molt malament, perquè jo l'espero per riure junts quan anem amb l'autobús de l'escola però no arriba, i al final, la meitat dels dies marxem sense ella.
 
Li he regalt dos bolígrafs, un de verd i un altre de lila, una sivella d'un pantaló vell de la meva mare que serveix per subjectar els papers, una foto de l'Austin Powers que li encanta, i una mosca guadada dins d'una capsa de llumins i que vaig caçat jo mateix. Ella m'ha regalat un quadern de dibuixos que va fer quan tenia quatre anys, una rajola del lavabo de casa de la seua àvia i quatre plomes del seu edredó dins d'un sobre en el qual va escriure amb faltes d'ortografia: "Per a l'Alvert, el meu miyor amic".
 
Com que he titulat aquesta història "El meu primer petó", els que l'esteu llegint estareu neguitosos per veure quan arriba. Ara va. Però primer volia que veiéssiu com és ella i que desitgéssiu tant com jo de fer-li un petó.
 
Una vegada la classe de gimnàstica ja vaig estar a punt, havíem de fer tots dos junts la barca, però vaig calcular malament l'espai i li vai g fer el petó al cabell; ni se'n va adonar.
El meu germà em va dir que la millor cosa que podia fer era demanar-li, que li plantegés frontalmente, "Elena, et vull fer un petó", però a mi em va semblar horrible, no sé per què em semblava que si li demana-va no m'agradaria tant.
 
Vaig consultar el meu amic Marc, que és més gran que jo, i em va dir que el millor era aprofitar mentre jugàvem a fet i amagar, que si ho feia així, tot dos amagats en un racó, tot sortiria rodat.
 
També vaig veure pel·lícules per inspirar-me, però la gent gran ho acostuma a fer fatal, almenys a la pantalla, asseguts en un sofà, contra la paret, sembla més que es barallin que no pas que es facin carantoines.
 
La qüestió és que va arribar el dia i ara us explico com va anar. Va venir a casa a jugar i vam muntar una estructura gegant, una ciutat sencera amb les peces de construcció que m'havíen regalat pel meu aniversai. La ciutat fins i tot tenia cinema i els cotxes anaven d'una banda a l'altra, ella conduïa un i jo un altre. De sobte, l'Elena em va preguntar: "¿T'has fixat que les cases no tenen vidres a les finestres?". Era veritat, jo no m'hi havia fixat. És molt llesta. I va continuar: "A mi m'agraden molt els vidres". I se'n va anar a la finestra, la va obrir i va posar la cara contra el vidre fent ganyotes, aixafant les galtes i traient els llavis per deixar-hi la marca. Estava genial. Quan vaig veure que feia això, em vaig aixecar com un llampec, vaig anar a l'altra banda del vidre i tancant els ulls, vaig posar els meus llavis contra els seus. El vidre estava fred, però jo sentia una escalfor tremenda, no me'n sabia avenir, a la fi m'havia atrevit, finalmente li havia fet el meu primer petó.

Il·lustració de Kathy Hare.

Enxarxats: Llibres.cat

 
Llibres.cat és una llibreria on-line a Internet amb una extensa base de llibres sols en llengua catalana. Trobareu tot tipus de llibres, de qualsevol temàtica, tots els gèneres i adreçats tant a lectors adults com infantils i joves.
 
Podeu buscar llibres per múltiples criteris, a més dels clàssics títol, editorial i autors;  des dels més venuts, els millors valorats pels lectors, per temàtica, per franja d'edat, pel format (llibres de butxaca per exemple) o recomants per la mateixa llibreria.
 
Si voleu passar a comprar aquell títols que us interesse haureu de crear el vostre perfil i contrassenya, i això us permetrà també valorar els llibres que llegiu o afegir llibres que us criden l'atenció al vostre llistat de desitjos, per més endavant.
 
Per seguir l'activitat de la llibreria res millor que fer-se seguidor a les xarxes socials o donar-se d'alta per rebre el butlletí al vostre email.
 
És el paradís del lectors. Més i més llibres per no parar de llegir!
 

Aforismes

Joan Fuster. Aforismes. Ed. Bromera

La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix aforisme com una sentència breu, la qual adoctrina sobre quelcom principi de la ciència o de l'art. Està considerat un gènere literari i Joan Fuster va estar tota la seua vida literària intrigat per ell.
 
Aquest llibre recull una sel·lecció dels aforismes que es van publicar en altres obres. Reflexions i pensaments sobre tot tipus de temes, que trasmetren el sentir de l'escriptor sobre la realitat que l'envoltava.

Al final del llibre s'inclou un index temàtic que ens permetra buscar aforismes per temes.

Alguns exemples:

L'home - també ens ho corrobora  la història - ha tingut sempre la pretensió de no ser un animal com els altres.

Només els fanàtics no s'equivoquen... Potser tots aquells qui es pensen que no s'equivoquen, precisament per pensar-ho, ja són "fanàtics". En el fons, si el fanatisme no és això, què és?

Hi ha estils literaris que són incompatibles amb la màquina d'escriure

L'originalitat és personal; la novetat temporal

 

Set dones i un home sol

Víctor Alexandre. Set dones i un home sol. Ed. Proa

A través del success inesperat que pateix el protagonista masculí d'aquesta novel·la, coneixem les set dones que el van estimar i van significar alguna cosa a la seua vida.  La narració la porten aquest set veus a través dels seus records, sentiments i pensaments, tot al voltant de la vida en comú amb ell. El llibre està dividit en set capítols, que coincideixen amb les històries de l'Anna, Bruna, Carla, Daniela, Elena, Flàvia i la Gavina. Seràn elles les encarregades de descobrir-nos la figura de l'home, que en cap moment assumirà la veu narrativa, coneixent-lo a ell, la seua personalitat i vida a través dels records d'elles.
 
Una lectura sobre com diferents persones i caràcters senten una rel·lació amorosa.  

L'enigma de la llibreria

Eduard Castellarnau. L'enigma de la llibreria. Ed. Columna

Un comerciant de faixes i sostenidors es vorà implicat en la recerca d'un valuós tresor a partir de la troballa a la seua butxaca d'un trós de paper, el qual l'indica la primera pista per trobar l'amagatall.
La seua apacible i previsible vida es transforma en una trepidant aventura darrere d'un diari amagat en una llibreria que conté la resta de pistes que li permetran recuperar valuoses peçes d'art que uns missioners espoliaren per ordre d'alts càrrecs de l'Esglèsia.
 
Us agraden els misteris i les aventures? Doncs aquesta és la vostra pròxima lectura!

Tirant lo Blanc contat als infants



Rosa Navarro Duràn / Francesc Rovira. Tirant lo Blanc contat als infants. Ed. Marjal

L'editorial Marjal ha publicat una sèrie de titols de clàssics adaptats i il·lustrats, com aquest que us recomanem per a lectors a partir de deu anys.
En un llenguatge senzill i acompanyada la lectura de les il·lustracions, la redacció permet una lectura propera als menuts perquè coneguen un dels personatges destacats de la literatura valenciana, una lectura atractiva per les fantàstiques aventures que compartireu a les seues pàgines.

Recull de somnis



Joan de Déu Prats / Mercè Canals. Recull de somnis. Ed. PAM

Se'n recordeu dels somnis quan desperteu pels matins? No sempre podem somiar allò que ens agradaria, però el xiquet d'aquesta història té la sort de somiar molt i molt divers: acompanyar als pirates en una gran aventura, tindre la mida justa per viure en un olorós roser, conèixer un simpàtic espantall o viatjar en una màquina a través del temps i conèixer els dinosaures.
Com la imaginació, els somnis tampoc no ténen límits, i com la lectura, ens permet viatjar a móns meravellosos.

Carta va, carta ve


Alberto Urcaray. Carta va, carta ve. Ed. Estrella Polar

Aquesta és la història d'una milotxa viatgera, que serveix perquè un xiquet faça una amigueta molt especial. Era un xiquet a qui li agradava molt fer-ne de milotxes i se li ocurreix enganxar una carta demanant un nou amic. Un pardalet farà que la milotxa s'escape i acave trobant-la una xiqueta, que també la soltarà amb la resposta per a Leo i començarà així una amistat a distància.



dimecres, 17 d’abril de 2013

I hui, què em contes?

Amb el llibre 2 minuts i s'ha acabat, no hi ha excusa per llegir o contar contes als nostres menuts. Açí teniu una hìstòria curteta, pero molt divertida, tal volta no molt adient per anar a dormir...


Sóc un fantasma

Sóc un fantasma i visc en un castell que fa anys que està deshabitat. Ara, amb la història del turisme interior l'ha habilitat de nou i he de tornar a treballar espantant la gent. Tan bé com estava vagant pels passadissos i rebent la visita d'amics despatxats d'altres castells per caçafantasmes desaprensius!
Total, que m'he hagut d'apuntar a un curset de "Fantasmes. Nous corrents", que s'acaba de celebrar a Greystone.
 
Me'n recordo de les èpoques en què la meva feina consistia en coses bàsiques. Quantes vegades he fet que les cortines de l'habitación de la torre nord volessin sense motiu! Una de les vegades, la noia que hi dormia i que s'havia de casar amb el fill del comte va sortir corrent i ja no va tornar. Així vaig guanyar el diploma d'"Alta Cortina".
El gener del 1414, vaig aconseguir treure un esquelet de la tomba i portar-lo fins al poble a la nit; molts habitants quan el van veure van estar sense sortir de casa durant un any. Com m'agradava de veure els fantasmals carrers buits!
He trencat, pel cap baix, vuitanta gerros movent-los en línia recta sense motiu aparent i sembrant el pànic en festes i sopars molt rellevants.
Una cosa que sempre m'ha agradat molt és fer soroll de passes, amb iaxò he aconseguir que marxessin esparverats cavallers sensibles i autèntics homenots sense por. I sobretot, la cosa que més m'estimulava era produir taques de sang que no es podíen netejar amb res. La de conjectures que provocaven!
La cosa que menys m'entusiasmava era apagar espelmes, ho trobo una gran bajanada. Però bé, si s'ha de fer es fa.
Però ara em trobo que durant el mes que el castell ha estat novament habitat he interromput un munt de vegades la connexió de l'ordinador i tots es pensen que és cosa del servidor.
He posat pel·lícules de por enmig de la programació de televisió, mentre feien el telenotícies, amb escenes realmente sagnants i la gent s'ha pensat que era una notícia més.
M'he convertit en el doble d'un vell retrat, en una figura transparent, però tohom estava convençut que era una obra d'art, una holografia!
 
He fet veus d'ultratomba pels passadissos i han cregut que es tractava de música moderna.
En conclusió, jo dimiteixo. Em retiro de la meva carrera de fantasma, em dedicaré a la cuina i a fer puzles. Si més no, sabré que continuo fent alguna cosa productiva. Donaré la volta a la meva carrera, perquè hi ha professions que ja no es respecten.
 
Signat,
John Milowe Phan
 
 

El BOE nuestro de cada día

Sobre el "tejemanejes" dels polítics us recomanem que li doneu una ullada a la web El BOE nuestro de cada día, un lloc on ténen publicitat lleis, contractes, licitacions, decrets i totes aquelles formes legals que ténen que vore con l'ús i gestió dels recursos públicos. Per supost, aquells que criden l'atenció perquè afavoreixen grans empreses o els que informen del retalls en coses tant important com els trasplantaments mèdics.
Està molt bé el treball que fa la seua autora per possar a disposició de tothom una informació que passa desapercebuda, doncs la majoria de la gent no té access ni tampoc temps per analitzar una per una totes les disposicions legals que es publiquen diariament al boe. I hem de dir que alguns se n'aprofien d'això per aprovar determinades coses que ens afecten a totes i tots, que es mereixen que se'ls done publicitat.
Una web, la consulta de la qual, resulta imprescindible per als temps que corren.
 
Imatge "Corrupció política" Ciutadans-cs.org
 
 
 

El mercado y la globalización



José Luis Sampedro. El mercado y la globalización. Ed. Destino

Com els llops del dibuix que il·lustra la portada d'aquest llibre, la globalització i el mercat s'uneixen per menjar-se a aquells desprevingut que s'oposen a ell. 
José Luis Sampedro, Catedràtic d'Economia, explica de forma senzilla a aquest llibre com funciona l'economia de mercat que impera als païssos socialistes com el nostre. El llibre està dividit en dos capítols que parlen de per separat de com funciona el mercat i per altra la globalització. I tot per entendre com hem arribat a la situació que hem arribat de crisi.

El río que nos lleva

José Luis Sampedro. El río que nos lleva. Ed. Alfaguara

En aquesta obra José Luis Sampedro fa un homenatge als "gancheros", treballadors encarregats de transportar troncs pel riu Tajo fins Aranjuez. L'escriptor retrata una cuadrilla d'homes de la Espanya rural, la seua forma de ser, el seu treball i de entendre la vida.
Tindràn la sorpresa en aparèixer en escena una misteriosa dona  que despertarà en ells sentiments diversos. També els acompanyarà un altre personatge curiós, un irlandés que ha sobreviscut a la Gran Guerra i compartirà amb ells les seues vivències al camp.
I tots ells li donaràn forma a una lectura conmovedora que, a més, podeu vore en pel·lícula.








La sonrisa etrusca

José Luis Sampedro. La sonrisa etrusca. Ed. RBA

Acabem de perdre un dels nostres escriptor més important en llengua castellana. Per recordar-lo, res millor que ressenyar algunes de les obres que tenim a la biblioteca escrites per ell i que recomanem la seua lectura.
 
Entre les més conegudes aquesta, La sonrisa etrusca, protagonitzada per un vell llaurador qui, per motius de enfermetat, haurà de camviar el seu poble per la gran ciutat.  Disgustat pels camvis que experimenta, discutirà continuament amb el seu fill, a casa del qual viu . Aquest té també un fill, un xiquet de tretze mesos, amb qui Salvatore entablarà un rel·lació especial d'estima i carinyo. A través del seu nét anirà acceptant la seua nova vida i començarà a preocupar-se per la del menut. A més, trobarà l'amor en una dona amable i sensible que contribuirà a fer feliç a Salvatore.
 

El castell de Rel i el secret d eles cinc llegendes


Llorenç Giménez / Viví Escrivà. El castell de Rel i el secret de les cinc llegendes. Ed. Generalitat Valenciana

De la tradició oral a la escrita, aquest llibre arreplega rondalles i llegendes conegudes a les comarques de la Comunitat Valenciana.
La llegenda d'Olocau, "El castell de Rel", dona títol al llibre i es converteix en fil conductor de la resta de rondalles, que van apareixent a partir d'aquesta: "Sanxa", adaptació d'una contalla popular de la Ribera, "El Miracle de l'aigua", llegenda del Baix Vinalopó, "Les ermites del Puig i Santa Anna" de la comarca de La Costera, "La cova del Canelobre" de la comarca de l'Alacantí i "Les bruixes de la Plana", una de les versions de la llegenda "L'envejós d'Alcalà" que arreplegà Enric Valor.
Disfruteu contant o llegint aquest contes plens de màgia i tant a prop de nosaltres.

Contes i poemes que vénen de Mèxic


Aitana Carrasco (il.) Contes i poemes que vénen de Mèxic. Ed. Tàndem

Aquest llibre plé de contes de l'exòtic Mèxic, ens permetra viatjar per les tradicions i la cultura del país. Escriptor i editors valencians plasmen a les seues pàgines històries del país plenes d'humor, diversió, costums i folklore. I per no desentornar amb el fantàstic contingut, s'acompanya de les il·lustracions de Aitana Carrasco, que possa la nota acolorida per disfrutar al passar les seues pàgines.
 



No sé si dir-ho sabré i altres contes

Miquel Massaguer / Artur Díaz (il.). No sé si dir-ho sabré i altres contes. Ed. Barcanova

Aquest xicotet llibre arreplega 10 històries protagonitzades per adolescents que s'enfronten a problemes i situacions qüotidianes, com podria fer-ho el mateix lector.
Son contes breus, doncs la majoria no sobrepassen les dues o tres pàgines, amb arguments diversos i que agradaràn tant a lectors com aquells que els costa més apropar-se a un llibre. El llibre està adreçat per a joves a partir dels dotze anys, invitant-los a redescobrir el conte.
 
Dins trobareu:
  • No sé si dir-ho sabré
  • De sorolls, Joans i ases n'hi ha a totes les cases
  • Rata de biblioteca
  • Com un pom de flors
  • La iaia Mercè
  • L'amic secret
  • Sant Antoni dels burros
  • La Mercè de les oronetes
  • El verí de la professió
  • L'esguard d'en Hassan

dimecres, 10 d’abril de 2013

I hui, què hem contes?

 
Una bella película
 

¿Sobre qué conciencia no pesa un crimen? - preguntó el barón d'Ormesan.- Por mi parte ya no me tomo la molestia de contarlos. He cometido algunos que me produjeron dinero, y si hoy no soy millonario, debo culpar más bien a mis apetitos que a mis escrúpulos.
 
En 1901, en unión de unos amigos, fundé la Compañía Internacional Cinematographic, a la que para abreviar llamamos C.I.C. Nuestro propósito era producir una película de gran interés y pasarla luego en los cinematógrafos delas principales ciudades de Europa y América. Nuestro programa estaba bien trazado. Gracias a la indiscreción de uno de los domésticos, pudimos obtener una escena interesantísima que representaba al presidente la República, en momentos en que se levantaba de la cama. Siguiendo idéntico procedimiento, también logramos la filmación del nacimiento del príncipe de Albania. En otra oportunidad, después de comprar a precio de oro la complicidad de algunos funcionariso del Sultán, pudimos fijar para siempre la impresionante tragedia del gran visir MalekPacha, quien, después de los desgarradores adioses a sus esposas e hijos, bebió, por oden de su amo y señor, el funesto café en la terraza de su residencia de Pera.
 
Sólo nos faltaba la representación de un crimen. Pero, desdichadamente, no es fácil conocer con anticipación la hora de un atraco y es muy raro que los criminales actúen abiertamente.
 
Desesperando de lograr por medios lícitos el espectáculo de un atentado, decidimos organizarlo por nuestra cuenta en una casa que alquilamos en Auteuil a esos efectos. Primeramente habíamos pensado contratar actores para un simulacro de ese crimen que nos faltaba, pero aparte de que con ello hubiésemos engañado a nuestros fuguros espectadores al ofrecerles escenas falsas, habituados como estábamos a no cinematografiar más que la realidad, no podíamos satisfacernos con un simple juego teatral por perfecto que fuera. Llegamos así a la conclusión de echar suerte, para establecer quién de entre nosotros debía juramentarse y cometer el crimen que nuestra cámara registraría. Mas ésta fue una perspectiva ingrata para todos. Después de todo, éramos una sociedad constituida por personas de bien y nadie tomaba a broma eso de perder el honor ni aún por fines comerciales. (...)
 
                                    *                                                  *                                                    *
 
Podeu continuar llegint aquesta obra si punxeu açí.

Enxarxats: Quijotes y quijotinas



Quijotes y quijotinas és un blog que rep el nom d'un taller de literatura adreçat a xiquetes i xiquets entre 6 i 12 anys. Hi trobareu moltes històries inventades per ells i que adopten diferents formes, com son el conte, el caligrama, la poesia. És un racó on els xicotets escriptors donen vida a la seua imaginació i aprenen a plasmar qualsevol història per escrit. Entre mig dels contes també ténen cabuda presentacions de llibres, fires del llibre i, com no podia ser d'altra forma, molta lectura, doncs moltes de les propostes d'escriptura plasmades al blog ja vénen influenciades per les lectura que també hi fan.
En aquest blog plé de creativitat i imaginació, escriptura i lectura van agafades de la mà .
 
 
 
Autora: Pili González Lepanto
 
La bruja Chiruza
me dio una manzana
envenenada
¡pobre de mí!
Me convertí
en ensalada

Donde se alzan los tronos

Ángeles Caso. Donde se alzan los tronos. La historia de una mujer que quiso ser rey. Ed. / Círculo de Lectores

Després de la mort del seu pare, el monarca Carlos II, sense possibilitat de concebre un fill, decideix l'hereu de la Corona d'Espanya. I fija la seua vista a França, en Felipe d'Anjou, net del rei francés Luis XIV. En saber-se, les intrigues i favors rodejen al jove de disset anys i uns i altres a la Cort de Versalles es disposen per traure profit . I enmig de tot destacarà una figura femenina, Mariana de Trémoille, Princesa viuda de los Urbinos, mà dreta de la princesa Maria Luisa gabriela de Saboya, qui amb tretze anys serà l'elegida per convertir-se en Reina d'Espanya junt a Felip.
Per veu de Mariana assistirem als esdevinements històrics i polítics a la Cort Espanyola, al destí dels joves monarques i al seu propi, molt lligat al de la seua protegida.
 
Trobareu una lectura molt entretinguda, en la que la història serveix de teló de fons del procedir dels personatges que poblen la novel·la.

Memòries d'un amic imaginari

Matthew Dicks. Memòries d'un amic imaginari. Ed. Rosa del Vents

Max, el xiquet protagonista d'aquest llibre, no és com els demés menuts de vuit anys. I ho sabem perquè el seu amic imaginari prén la narració d'aquestes memòries i ens explica tot sobre en Max: que no li agrada que el toquen, que viu al seu món, que no comprén els sentiments, que rep classes d'educació especial al col·le i com es el seu dia a dia. Així, arribem a comprendre-lo a través d'aquest peculiar amic que va crear quan tenia quatre anys i que li diuen Budo. Té l'edat d'un adolescent, aparença humana (no tots els amics imaginaris ténen eixa sort) i un cervell adelantat que li permet entendre coses que en Max no comprén.
Budo està ahí per a quan Max el necessita, i es rel·laciona amb ell com no ho fa amb les persones que l'envolten, com si fora el seu nexe d'unió. Pareix que Max pateix una mena d'autisme, encara que es no es diu clarament al llarg de la narració.

En un momento determinat, aquest amic imaginari significarà la vida per en Max i l'ajudarà a superar un difícil prova.
 
Capítols curts i una prosa àgil, t'atrapa en una lectura original i molt entretinguda que contrueix un món paral·lel d'amics imaginaris.  Podeu comprobar-ho punxant açí.

Los desorientados


Amin Maalouf. Los desorientados. Ed. Alianza / Círculo de Lectores


Al seu últim llibre el libanés Maalouf retrata l'actualitat del seu país a través de la mirada d'un professor exiliat que retorna a Líban després de vint-i-cinc anys a l'exili.
Adam, que així es diu, troba un país que no ha evolucionat tant com Occident on la situació social apenes ha camviat.  Mentres està allí decideix reunir de nou a la colla d'amics que deixà darrere, en un país en guerra, i podrà recuperar a la dona que estimava, parella d'un amic ja mort.
 
Maaolouf escriu sobre el pas del temps, l'amistat, l'amor, la guerra i una trajectòria vital que, com el mateix protagonista, coneix bé.
 
 
 
 

75 consejos para sobrevivir en el colegio



75 consejos para sobrevivir en el colegio. Manual patentado por mi misma (y por Maria Frisa) para hacerte la vida más fácil. Ed. Alfaguara Juvenil / Círculo de Lectores

Quan tens 12 anys en alguns moments la vida pot fer-se costera amunt a l'institut. Per això aquest manual t'ajudarà, com a mínim, a riure i disfrutar del sentit de l'humor que impregna les seues pàgines. Un divertit llibre amb consells de la seua protagonista, Sara, una xiqueta que tracta de sobreviure al seu nou curs sent objecte de les burles de Rebeca, la més popular del seu col·le, barallar-se amb la seua millor amiga i amb l'experiència que el seu xicot l'isca granota.
Al final del llibre inclou pegatines i consells per dibuixar "chibis", uns curiosos personatges que apareixen gargotejats a les pàgines.

Conegau més sobre el llibre visitant el seu blog.
 
 

El dia que Saïda va arribar


Susana Gómez / Sonka Wimmer. El dia que la Saïda va arribar. Ed. Takatuka

El dia que la Saïda arriba al seu nou col·legi provinent del Marroc, país on havia naiscut, no troba les paraules y es queda muda. Una amigueta de classe l'ajudarà buscant-les per tots els racons, fins que el pare li explica que allò que li passa es que no sap parlar el nostre idioma, doncs al Marroc es parla l'àrab. 
A partir d'aleshores, les dues amiguetes compartiràn moltes, moltes paraules, que li permetràn a la Saïda integrar-se al seu nou món.
Una lectura sobre la inmigració, la tolerància i l'amistat.
 
 



¡Mira que eres apestoso, señor Pringoso!

Andy Stanton. ¡Mira que eres apestoso, señor Pringoso! Ed. SM

Aquest llibre us contarà tot sobre el peculiar señor Pringoso. Home de mal caràcter i mal aspecte, no li agrada a diversió, ni els xiquets, viu en una casa en ruines i sempre fa cara d'enfadat. Només el xicotet jardí de sa casa apareix ben cuidat, perquè una fada així li obliga.
Sempre està pensant en un plà diabolic però seràn precisament els xiquets qui l'ajudaràn, primer a desfer-lo i després a arreglar la seua caòtica vivenda.
 
Una lectura plena de gags còmics en el comportament del nostre protagonista, per passar una estona lectora d'allò mes divertida en la seua companyia.


 

dilluns, 8 d’abril de 2013

I hui, què em contes? 2 d'Abril, Dia del Llibre Infantil





Des de 1967, el 2 d'abril es conmemora el naixement de l'escriptor danés Hans Christian Andersen (1805-1875), conegut universalment pels seus llibres de contes.

Andersen era una xiquet sensible i poregós que va perdre al seu pare sent xicotet.  Treballà com aprenent de sastre i en una fàbrica de tabac. Amb 14 anys es dedica al teatre en Copenhague i, gràcies a l'ajuda a un director de teatre i personatge influent al govern, acava els seus estudis i anà a la Universitat.
Després de la seua formació, es dedicarà a viatjar per tota Europa i serà en Alemanya quan trobe la inspiració per començar a escriure relats de viatge. Posterioment, es decideix a escriure sobre els contes populars i de fades que escoltà de xicotet i també en va inventar altres. Es sobre tot per aquests contes que es reconegut a tot el món com el pare de la literatura infantil. Durant la seua vida, Andersen va escriure més de cent seixanta contes, editats en més de cent idiomes.
 
Cada any, l'IBBY, una fundació internacional per al foment de la lectura, tria un escriptor conegut i un il·lustrador perquè escriga un missatge adreçat a tots els xiquets del món sobre la promoció de la lectura.

La Biblioteca de Cocentaina també s'afegeix a la celebració amb un poema dedicat al blog Bibliopoemes.

Enxarxats: Las familias en Leer.es

 
A nivel estatal, el govern espanyol es compromet amb la difusió de la lectura a través del Ministeri d'Educació, i en especial amb la web dedicada Leer.es. Un dels interessants apartats que trobarem serà aquell dedicat a les famílies, una peça esencial per reforçar l'hàbit lector dels xiquets i joves. Això mateix insisteixen a la introducció, doncs "las actividades de lectura desarrolladas en familia tienen un efecto no sólo indeleble sino también permanente".

Adreçat a les famílies, a aquells mediadors que treballen la lectura amb xiquets o a qualsevol curiós,  trobaràn consells, recomanacions, lectures, recursos a Internet, jocs,... tot per tal d'ajudar a treballar el gust per la lectura a casa i respondre les possibles qüestions que els puguen surgir als pares.

Per començar, no deixeu que fer un ull a l'apartat "Para ser un buen lector, una buena lectora, ¿què puedes hacer?", amb molt bones raons per fer-se lectors.
 
I per supost, no oblideu visitar la vostra biblioteca!
 
Il·lustració Garry Parsons.
 

Matar al padre

Amelie Nothomb. Matar al padre. Ed. Anagrama

Joe Whip és un jove a qui sa mare ha tret de casa. Aficionat a la màgia es planta en casa d'un renombrat mag, Norman Terence, que l'accepta com el seu aprenent. Però Joe té un plà i no es limita només a aprendre. Allò que al començament és fascinació de l'alume cap al seu mentor, es converteix en una rivalitat entre els dos mags, influenciada a més de la presència d'una guapa malabarista.
Fins al final de la lectura, Amèlie Nothomb no ens deixarà llegir sobre la finalitat que persegueix Joe i el perquè de convertir-se en discípul de Norman.
 
Sense abandonar el seu estil, Nothomb ens presenta una trama ben filada, amb sorpreses i uns personatges molt interessants.

divendres, 5 d’abril de 2013

El derecho a decir no

Walter Riso. El derecho a decir no. Cómo ganar autoestima sin perder asertividad. Ed. Planeta Zenith

En ocasions, per educació, per normes socials, algunes persones no són capaços de dir no. Però pot convertir-se en un problema si acceptem tot per tal d'agradar i que no ens afecte l'autoestima.
Aquest llibre ens dona les raons perquè no em de dir si a tot i defensar la nostra opinió i forma de ser, com fer-ho de la millor forma possible, de forma positiva perquè l'interlocutor no es posse en contra nostra i antepondre el respecte per nosaltres mateixos.
Una lectura que vol ajudar-nos a desenvolupar la nostra personalitat de forma positiva.

L'instint de la seducció

Sebastià Serrano. L'instint de la seducció. Ed. Ara Llibres

Com reacciona el cos quan percibim a algú altre que ens atrau? Quines són les senyals que emetem per seduir altra persona? Sebastià Serrano, l'autor d'aquest llibre, ens mostrarà quins són els comportaments de homes i dones per tal d'aconseguir el seu objectiu desitjat.
Una lectura a través de les emocions i els sentiments que desperta les reaccions de cos i ment a través de gestos, mirades i contacte.
 

La lluna va somriure


Petr Horacek. La lluna va somriure. Ed. Beascoa

Acompanyem el nostre menut a l'hora de dormir amb aquesta història per contar estrelles. A la granja els animals han de dormir, però no abans que la lluna els regale a cadascún un nombre de llumenetes del cel: una estrella per al gos, 2 per als gats, 3 per a les vaques, 4 per als rats penats...

Las flores de nieve y el zorrito


África Coll. Las flores de nieve y el zorrito. Ed. Brosquil

Una aguineu decideix anarse'n de viatge per ajudar al seu amic arbre a buscar les flors que ha perdut durant l'hivern. El temps passa i al mateix temps les estacions i quan l'aguineu torna en primavera... sorpresa! El seu amiguet vegetal ja ha recuperat totes les flors. Com pot ser?



Amb un text senzill i molta il·lustració, aquest conte ens servirà per fer comprendre als menuts els camvis que es donen en les diferents estacions i que els apropa a allò que és el cercle de la vida.



 

Los cerdos no vuelan


Ben Cort. Los cerdos no vuelan. Ed. Beascoa

El porquet protagonista d'aquest conte està avorrit mentres mira a altres animals i pensa que seria més divertit ser com ells. Probarà a convertir-se en una girafa, en un elefant i en un cangur, fins que es fija en el lloro i allò que més li il·lusionarà serà poder volar. Ho aconseguirà?



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...