Núria Ubiergo / Emma Martínez. Contes curts, curtets i encara més curts. Ed. Cercle de Lectors
Després d'un dia d'estrés i rutina, tant per als menuts com els adults, res millor que una estoneta de relax compartint algún dels contes que recull aquest llibre. Històries de fantasia, però properes al món del xiquet, de sols unes pàgines d'extensió, o d'una només, molt curtetes, però amb les quals no hi ha excusa per compartir-les amb els menuts abans de dormir, la millor manera d'acabar el dia.
Un dels contes curtets que trobareu és "Les ulleres màgiques":
"Quan la Núria era petitona, passaven unes coses ben estranyes a ciutat: els arbres no teníen fulles, no hi havia estols d'ocells volante i la lluna era una taca dalt del cel. I, el pijot de tot, de vegades sentia que la cridaven pel nom però, tot i mirar a banda i banda, ni hi veia mai ningú.
Un bon dia, els pares se la van endur de visita a casa d'un senyor que duia una bata blanca i sempre estava molt concentrat en allò que feia. Però era forá simpàtic, ves. El senyor li va mirar els ulls a la Núria amb unes màquines i li va demanar quin dibuixos veia a la paret de davant. Ella va respondre tan bé com va poder. Vejam si aquest senyor es pensava que era ximpleta! Quan van haver acabat, la va felicitar i li va donar uns quants caramels.
Al cap d'uns díes el van tornar a visitar. Ara ja sabia que es deia Senyor Oculista. Ves qui nom més rarot, oi? I, aquell dia, el Senyor Oculista en comptes de caramels li va regalar un ulleres. La Núria se les va posar, una mica decebuda. S'hauria estimat més uns quants caramels, tot s'ha de dir...
Però, quan va sortir al carrer, la Núria va descobrir les fulles dels arbres, els ocells volant, les flors dalt dels balcons i una pila de coses més que no havia vista mai abans. La Núria va comprendre que aquelles ulleres eren molt millor que tots els caramels del món. "Renoi, el Senyor Oculista! Quin inventor més eixerit! - es va dir per a ella mateixa - . El proper dia, li demanaré un llapis que faci els deures tot sol."
Un dels contes curtets que trobareu és "Les ulleres màgiques":
"Quan la Núria era petitona, passaven unes coses ben estranyes a ciutat: els arbres no teníen fulles, no hi havia estols d'ocells volante i la lluna era una taca dalt del cel. I, el pijot de tot, de vegades sentia que la cridaven pel nom però, tot i mirar a banda i banda, ni hi veia mai ningú.
Un bon dia, els pares se la van endur de visita a casa d'un senyor que duia una bata blanca i sempre estava molt concentrat en allò que feia. Però era forá simpàtic, ves. El senyor li va mirar els ulls a la Núria amb unes màquines i li va demanar quin dibuixos veia a la paret de davant. Ella va respondre tan bé com va poder. Vejam si aquest senyor es pensava que era ximpleta! Quan van haver acabat, la va felicitar i li va donar uns quants caramels.
Al cap d'uns díes el van tornar a visitar. Ara ja sabia que es deia Senyor Oculista. Ves qui nom més rarot, oi? I, aquell dia, el Senyor Oculista en comptes de caramels li va regalar un ulleres. La Núria se les va posar, una mica decebuda. S'hauria estimat més uns quants caramels, tot s'ha de dir...
Però, quan va sortir al carrer, la Núria va descobrir les fulles dels arbres, els ocells volant, les flors dalt dels balcons i una pila de coses més que no havia vista mai abans. La Núria va comprendre que aquelles ulleres eren molt millor que tots els caramels del món. "Renoi, el Senyor Oculista! Quin inventor més eixerit! - es va dir per a ella mateixa - . El proper dia, li demanaré un llapis que faci els deures tot sol."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada