dimecres, 28 de maig de 2014

S'alça el teló... Carnaval en noviembre

L'Institut de Cultura Juan Gil-Albert, adscrit a la Diputació d'Alacant, va editar fa temps aquest interessant Carnaval en noviembre. Parodias Teatrales Españolas de Don Juan Tenorio, dins de la col·lecció Literatura y Crítica. Es tracta d'una antologia que recull obres representantives del  teatre popular  al segle XIX i principis del XX. Totes agarren l'obra Don Juan Tenorio, de José Zorrilla, com a punt de partida però modificades per crear versions humorístiques, irreverents i, fins i tot, eròtiques.
 
 
 
 


Recordem que Don Juan Tenorio és un drama romàntic del segle XVI protagonitzat pel cavaller don Juan Tenorio, llibertí, seductor, la vida del qual camviarà en conèixer la jove dona Inés, el ideal femení, de la qual caurà perdudament enamorat.

Aquestes són les obres que trobareu al llibre:
 
  • Juan el Perdío (1848)
  •  
  • L'Agüello pollastre (1858)
  •  
  • Don Juan Notorio (1874)
  •  
  • Doña Juana Tenorio (1876)
  •  
  • Las Mocedades de Don Juan Tenorio (1877)
  •  
  • El Novio de Doña Inés (1884)
  •  
  • Tenorio modernista (1906)
  •  
  • Roman Osorio (1907)
  •  
  • El Xuti del Tenorio (1907)

Enxarxats: Literatura de viajes

Origen de la foto : Dreamstime
 
El blog que us recomamen aquesta setmana, Literatura de viajes, invita a agarrar la motxila per recòrrer el món, encara que siga sense eixir de casa i amb un llibre a les mans. Com va dir l'escriptora Emily Dickinson, "Para viajar lejos no hay mejor nave que un libro", i en aquest blog aneu a viatjar per tot el món amb el recull de llibres dedicats a la descripció de llocs i gent.
 
Ténen cabuda tot tipus de gèneres - poesía, assaig, novel·la, còmic... - així com llibres més nou i més antics. El blog va actualitzant-se el 2014, està actiu, i incorpora cada cert temps una entrada que inclou una xicoteta descripció de les dades del llibre i la seua autora o autor. Després la descripció del contingut, a voltes transcriu l'index o també enllaços externs com per exemple vídeos.
 
Si us agrada viatjar i no teniu temps, la lectura queda como una bona alternativa. Bon viatge i millor lectura!

El valle del asombro, d'Amy Tan

Amy Tan. El valle del asombro. Ed. Planeta

Amy Tan escriu de forma recurrent sobre el tema de la rel·lació entre dones de la mateixa familia i diferents generacions. Aquest nou llibre no hi és al·liè a aquest fet i narra la història familiar de tres generacions de dones.
 
Les protagonistes principals són Violeta, una jove nascuda a Xangai, i la seua mare, Lulú Minturn, nord-americana de naixement, propietaria d'un prostíbul de prestigi a la ciutat xinesa.
 
Es diferencien tres parts al llibre: la primera quan coneixem a mare i filla vivint en La Oculta Ruta de Jade, el próstibul a Xangai. La segona després que Violeta es separada de sa mare i la seua conversió en prostituta. I la tercera coneixem el origens de Lulú Minturn i els fets que la portaren a Shangai i com es va convertir en qui va ser coneguda.
 
La xiqueta Violeta sent que no encaixa com oriental ni com occidental. Sa mare, tanmateix, l'ha criat com a nordamericana però després de sospitar descobreix casualment el seu vertader origen. El seu pare tindrà també el seu paper durant la narració de la vida de Violeta. 
Quan Lulú decideix viatjar amb Violeta als Estats Units, es enganyada i li fan creure que Violeta ha mort. En realitat aquesta ha sigut segrestada i venuda per convertir-se en prostituta. A través del seu testimoni sabrem sobre el seu aprenentatge de la "professió". Després de determinats fets, Violeta  descobrirà més coses sobre la història personal de sa mare i allò que va ocòrrer després que Violeta desapareguera.
 
Una lectura intensa que no decebrà als que han esperat durant set anys el nou llibre d'Amy Tan.

Nosotras que nos queremos tanto, de Marcela Serrano



Marcela Serrano. Nosotras que nos queremos tanto. Ed. Alfaguara

L'editorial Alfaguara reedita aquest títol que l'escriptora xilena Marcela Serrano va publicar el 1991 i que li va valdre guanyar el Premi Sor Juana Inés de la Cruz el 1994 a la millor novel·la hispanoamericana escrita per dones.
 
En ella coneixem a quatre protagonistes, quatre amigues que arribats els cincuanta, fan recordatori de les seues vides. Isabel, Maria, Sara i Anna es van conèixer a la Universitat deu anys enrere. Anna ha llogat una casa on es reuniran i serà a través del seu rel·lat que coneixem les circumtàncies de cadascuna d'elles: les rel·lacions i matrimonis, opinions sobre temes polítics i socials, el seu treball...
A banda de conèixer-les més, ens fan un retrat d'allò de ser dona al Xile que descriuen, el de la dictadura d'Allende.

Una novel·la de la qual ja podeu començar a llegir els dos primers capítols punxant açí.

Un final perfecto, de John Katzenbach

John Katzenbach. Un final perfecto. Ed. B

Un final perfecto és la nova novel·la del John Katzenbach, escriptor del gènere de thriller psicològic. D'eixos llibres que, a més d'una trama plena de suspens, li suma la tensió i patiment a parts iguals que comparteixen amb el lector els seus personatges.
 
En aquest llibre un assassí en sèrie, després d'una vida de crims, decideix possar la guinda amb un assassinat triple. Lobo feroz, que així es fa anomenar, és escriptor i vol escriure la novel·la que el portarà a la fama, describint aquestre triple crimen. Amenaçarà tres dones, totes elles diferents i sense rel·lació, i anirà acosant-les fins al final. Tot començarà quan les tres reban una carta d'ell...
 
"Un bonito día Caperucita Roja decidió llevar una cesta con alimentos deliciosos a su querida abuela, que vivía al otro lado de un bosque denso y oscuro (...)
No me conoces pero yo a ti sí.
Sois tres. He decidido llamaros:
Pelirroja Uno.
Pelirroja Dos.
Pelirroja Tres.
Se que las tres estáis perdidas en el bosque.
Y al igual que la niña del cuento, has sido elegida para morir."
 
Promet una lectura atrapant, d'eixes que no pots deixar fins arribar al final "perfecte". L'heu llegit? Si us ha picat la curiositat, busqueu-lo a secció de novetats de la biblioteca.

Redondo



Pablo Albo / Lucía serrano. Redondo. Ed. Thule (col. Trampantojo)

Segur que de seguida us ha cridat l'atenció l'original forma d'aquest llibre. En ells se'n narra les peripècies d'una aventurera marieta que decideix recòrrer el seu món, el qual resulta ser un meló d'alger. De sobte sent un fort soroll i ix volant, la qual cosa serà el començament d'una sèrie d'aterratges en diferents llocs, entre ells, curiosament, aquest mateix llibre.
 
El text, frases curtes, està en forma rimada i "arrodoneix" una lectura que visualment ja atrau l'atenció de qualsevol. Voleu acompanyar a la protagonista en el seu viatge? Us espera a la biblioteca...




 

Pablo Pájaro





Ale Mercado. Pablo Pájaro. Ed. Thule

Pablo, el xiquet protagonista, es deperta un dia i es troba que s'ha convertit en un pardal. Després de la sorpresa inicial descobreix il·lusionat que té alés i la possibilitat de volar. Tal volta no estaria tan malament si no fóra pel menjar li que li ofereix una mamà pardal: cucs! Aleshores veu sa casa i un entrepà a la cuina, però també es troba amb el gat de la familia, que no el mira massa bé...
 
Com podeu comprobar us esperen fantàstiques aventures si acompanyeu a Pablo en el seu somni. A més és una història que llegireu a través de les imatges, doncs es tracta d'un còmic sense paraules, la qual cosa fa que siga una lectura vàlida des de pre-lectors fins als que ja estan en primària. Allò que assegurem a tots es que ho passaran molt bé llegint-lo.
 

Ventanas

 

Carmen Queralt. Ventanas. Ed. Edelvives

En obrir aquest llibre començem un viatge per mirar i descobrir a través de les finestres, físiques o metafòriques. Muntem en cotxe i mirem per la seua finestra i vorem gent, a les cases allò que estan fent i després arribarem a aquelles finestres les quals ens permiteixen donar un ull a móns meravellosos. És el cas dels contes dels quals obrim les seues pàgines com finestres per vore a l'interior de les històries. O les finestres del cel, del circ o de la casa dels caragols.
 
Carmen Queralt escriu i il·lustra aquest àlbum plé d'imaginació que ens invita a conèixer allò que ens envolta.



dimecres, 21 de maig de 2014

S'alça el teló... La importància d'èsser seriós, de l'Oscar Wilde



Oscar Wilde (1854-1900) és l'autor d'aquesta comèdia que es va estrenar a Londres el 14 de febrer de 1895 i que també es coneguda com La importància d'èsser Ernest, un joc de paraules doncs Ernest sona en anglés igual que la paraula seriós, formal.
 
Es una obra curteta, dividida en tres actes, i l'objectiu en escriure-la fa ser fer riure fent crítica i burlant-se dels estereotips de l'època.  Dos joves i amics, Ernest i Jack volen enamorar dues joves obssesionades amb casar-se amb un "Ernesto", donant peu a múltiples enredos i situacions gracioses.
 


 
 
ACTE PRIMER
 

Sala menuda al pis d'Algernon, al carrer de la Mitja Lluna. L'habitació és moblada de manera luxosa i artística. Hom pot sentir els acords d'un piano a l'estança annexa. Lane està preparant-se el te de la vesprada a la taula, i després que la música s'ha aturat, Algernon entra.

ALGERNON: Has sentit el que estava interpretant, Lane?

LANE: No m'ha semblat educat d'escoltar, senyor.

ALGERNON: Em sap greu per tu. No interprete acuradamente qualsevol pot interpretar així, però ho faig amb una meravellosa expressió. Pel que fa al piano, el sentiment és el meu for. Jo reserve la ciència per a la vida.

LANE: Sí, amo.

ALGERNON: I, parlant de la ciència de la Vida, has preparat els entrepans de cogombre per a Lady Brackwell?

LANE: Sí, amo. (Els hi presente sobre una safata).

ALGERNON: (els inspecciona, en pren dos, i s'asseu al sofà): Ah!... ara que ve a tomb, Lane, veig, tot basant-me en el teu quadern, quer dimars passat a la nit, quan van sopoar amb mi Lord Shoreman i el senyor Worthing, s'hi van anotar com a consumides vuit ampolles de xampany.

LANE: Sí, senyor, buit ampolles i una pinta.

ALGERNON: Quina és la raó per la qual a casa d'un fadrí els servents es beuen infal·liblement el xampany? Faig aquest preguntat només per curiositat.

LANE: Jo ho atribuiesc a la superior qualitat del vi, senyor. Sovint, he observat que a casa de matrimonis, el xampany porques vegades és de marca de primera classe.

ALGERNON: Déu meu! Tan desmoralitzador és el matrimoni?

LANE: Crec que és un estat força plaent, senyor. Fins a hores d'ara, la meua pròpia experiència sobre l'assumpte que ens ocupa ha estat molt minsa. Tot sol m'he casat una vegada. Va ser conseqüència d'un malentés entre una jove i jo.

ALGERNON: (esllanguidamente): No crec pas que m'interesse gaire la teua vida domèstica, Lane.

LANE: No, senyor. No és un tema gaire interessant. Jo mateix mai no hi he pensat.

ALGERNON: Força lògic, sens dubte. Això és tot, Lane, gràcies

[...]

Enxarxats: Llegir en cas d'incendi, literatura en català

 

themetapicture.com
 

Llegir en cas d'incendi és un portal web dedicat a les arts i la cultura i que ha evolu·lucionat des d'un blog de ressenyes que era al començament. Dins d'ella els llibres i les ressenyes ténen un lloc destacat. Recull llibres de tot tipus de gèneres, autors i títols, en castellà i català, estan inclosos i en cadascuna de les entrades de cada llibre podeu llegir l'opinió de qui l'ha llegit. Literatura per adults i infantil va alternant-se dins d'allò més nou que va publicant-se. Al final de l'any fan una enquesta entre els seus lectors per saber quins són els llibres que més han agradat.
 
Un altre apartat rel·lacionat amb la literatura i que ens sembla prou interessant és el de sèries de televisió, on estar a l'aguait d'adaptacions de llibres per a la tele, o el de películes, on saber més de les estrenes. En tot cas totes les categories de la web estan més o menys rel·lacionades amb els llibres.
 
Navegeu pels diversos racons d'aquesta web i no perdau cap lectura...

Els ambaixadors, de Albert Villaró



Albert Villaró. Els ambaixadors. Ed. Destino

Aquesta novel·la és la recent guanyadora del Premi Josep Pla 2014, la qual ens presenta una realitat alternativa a la Catalunya de 1949. L'argument es desarrolla en dues setmanes i llegim sobre una Catalunya lliure, independent, en la qual diferents personatges reals es mouen en un escenari imaginari.  L'Espanya franquista dirigida pel dictador Sanjurjo possa en perill aquesta independència amb la construcció d'una bomba que els agents secrets catalans tractaran de neutralitzar.
 
Els ambaixadors combina el gènere històric i la intriga  per arribar a tot tipus de lectors. 
 
 


Sóc el téu príncep blau, però ets daltònica



Paco Caballero / Miki Esdparbé / Mar Guixé. Sóc el teu príncep blau , però ets daltònica. Ed. Bridge (La Galera)

Amb aquest títols tan original s'introduïm en una lectura gràfica on no falta l'humor.

A Josep Lluis, un jove de trenta anys, la seua nòvia l'abandona després de vuit anys de rel·lació. Després de passar les diferents fasses, accepta que ha de començar de nou en això de lligar, rel·lacionar-se amb el sexe contrari (gens fàcil que com ho comprovarà prompte) i adonar-se que no li serà fàcil tornar a trobar l'amor.

Josep Lluís és un personatge que cau simpàtic només començes a llegir i et trobes rient de la seua manera de pensar, sobre tot si rondes la seua edat. Ell que estava còmodamente "apalancat" en una rel·lació es troba sol i tenint que adaptar-se a un entorn social que ha camviat prou. Després de fer el borinot, prou, s'adona que la xica de la seua vida era ben a prop.


 




La poesia y tu, de Kepa Murua

Kepa Murua. La poesía y tu. Ed. Brosquil

Kepa Murua és vasc i estudia a la universitat Filosofia i Lletres, a més d'especialitzar-se en musicologia. A banda dels seus estudis és poeta i ha publicat diversos títols entre els que trobem aquest.
 
Fóra dels versos clàssics, els poemes són pàrrafs que aglutinen en un parell de línies els pensaments i les reflesions íntimes del seu autor.

"No levantaré la voz, todas las lágrimas la bruma que
de ti me separa. Mi corazón rueda como una escritura
que comienza por detras."

"Quien escribe sin pensar, encierra a la poesía en un reflejo."

"Amar, una grave molestia, mañana maldeciré tu barriga."
 
 
 


La buixeta Mimi aprèn un encanteri per fer adormir





Kathleen Amant. La bruixeta Mimi aprèn un encanteri per fer adormir. Ed. Macmillan

La bruixeta Mimi comença el curs a l'escol·la de les bruixes i aprén a fer encanteris. El primer que ha de provar és el de fer dormir. Després de dir les paraules màgiques la son arribarà. Per què no ho provem?

Una lectura perfecta per desitjar bona nit al xicotet lector, no abans de dir les paraules màgiques que la Mimi ens ensenya per cridar la son.

El Roc escriu una història




Tad Hills. El Roc escriu una història. Ed. Joventut

En Roc és un gosset que estima els llibres. Cada dia apunta una paraula nova i ja en té una bona col·lecció. I aleshores decideix que amb totes les paraules que sap escriurà una història. I mentres l'escriu es guanya un oient, un mussol, que l'inspirarà per fer-lo protagonista del conte de Roc.
 
Una lectura senzilla i simpàtica adreçada als prelectors,  la qual a més ens pot servir per tractar diferents temes: els gust pels llibres i la lectura, els passos que es segueixen per escriure i el valor de l'amistat.
 
 
 
 
 

Elefants de colors

Enric Lluch. Elefants de colors. Ed. Bromera

A una classe d'infantil, un xiquet veu a altre en classe pintant un elefant de color roig i raona amb ell que això no pot ser. Però Miquel, que així es diu el nostre imaginatiu amiguet, no li fa cas i continua pintant-ho de colorins. Quan la mestra el felicita pel bon treball, l'altre xiquet de seguida segueix l'exemple de Miquel.
Un conte sobre la imaginació adreçat a primers lectors perquè practiquen la primera lectura amb una història senzilla contada amb frases curtes que combina la lletra lligada i les maiúscules.
 


 

dimecres, 14 de maig de 2014

S'alça el teló... Aristófanes (Teatro griego y latino)



Els Núvols, obra teatral escrita per Aristófanes, autor grec de comèdia, és una de les més conegudes i de les poques que s'han conservat fins avui.
En una primera versió es va presentar l'any 423 a.C. amb motiu del festival anomenat Dionisias, en honor del Déu Dionisio, que incloien representacions teatral. Després de quedar tercer, la va refer i aquesta versió definita es aquella que ens que ha arribat.
Els personatges principals són Estrepsiades, el seu fill Fidípides i Sócrates, com a mestre del jove. Estrepsiades acudeix a Sócrates perquè ensenye Fidípides per tal d'enganyar els acreedors que li reclament un munt de deutes. Però no eixiran les coses conforme les té pensades Estrepsiades. L'obra, en clau d'humor i amb moralina, és una clara crítica a la figura de Sócrates.
 
Açí el començament...
 
 
 
Decorado neutro. Suave música sinfónica. hacen su apariciòn Las nubes, que ocupan rítmicamente en pasos de danza sus respectivas posicione sen medio y a los lados del escenario.
 
NUBE 1: En nombre del autor vamos a hablaros.
 
NUBE 2: El jura por Cionisos que va a deciros toda la verdad.
 
NUBE 3: Que esta comedia suya es la mejor de todas las que ha escrito.
 
NUBE 1: La trabajo con exquisito esmero.
 
NUBE 2: Es honesta y decente.
 
NUBE 3: No utiliza groseros artificios ni danzas licenciosas.
 
NUBE 1: Ni gasta en ella bromas de mal gusto.
 
NUBE 2: Ni saca a escena al viejo que golpea a todos los que encuentra para encubrir así los burdos chistes.
 
NUBE 3: Sólo confía en ella y en sus frases.
 
NUBE 1: Invocamos a Helios, soberano en la cumbre del Cintio morador.
 
NUBE 2: A Artemisa inmortal, que tiene en Efeso su alto templo de oro.
 
NUBE 3:  A Palas Atenea, señora de la égida, diosa y patrona nuestra.
 
NUBE 1: Y también a Dionisos, dios alegre, que por la cima del Parnaso vaga, mientras que danzan las bacantes délficas al áureo resplandor de la santorchas.
 
Comienza la acción. Decorado único. Al fondo, tres arcos con escalinata. En el intercolumnio de la izquierda, la casa de Estrepsíades. En el de la derecha, la casa de Sócrates. Estrepsíades duerme a la puerta de su casa junto a su hijo Fidípides y dos esclavos.
 
ESTREPSÍADES (despertando): ¡Por Zeus!.. ¿Es que la noche no se acaba? ¿Es que nunca se hará de día? Hace mucho que he oído canta al gallo, y mi hijo y los esclavos siguen durmiendo a pierna suelta y roncando. ¡Pobre de mi! No puedo coniliar el sueño. ¡Y cómo voy a dormir si no dejan a atromentarme la idea de mis gastos, de lo que cuesta mantener las caballerizas y de las deudas que he contraído por culpa de este hijo que no piensa sino en cabalgar y en guiar los carros y sueña con caballos a todas horas!
 
[...]
 
 
 

Enxarxats: Historias susurradas, blog en femení de ressenyes literàries

 
Historias susurradas és un blog literari que recull les opinions i crítiques dels llibres que va llegint la seua autora, Marisa Grey, qui a més és coneguda perquè ha publicat el llibre de romàntica "Cadena de favores".
A través del blog Marisa informa de les novetats que van eixint mes a mes, adaptacions de llibres als cinemes, entrevistes amb autores, noticíes interessants sobre llibres i articles d'opinió sobre diferents temes.
 


Sí que és veritat que la gran majoria de llibres ressenyats i la temàtica principal del blog és del gènere romàntic - encara que poden trobar-se altres tipus de literatura -  junt a aquells títols on les protagonistes són les dones o les històries busquen un lector en femení. En tot cas, tot un món literari on descobrir la nostra pròxima lectura, participar amb les nostres opinions i saber-ne més sobre els llibres que van publicant-se.

El paraíso de las damas, d'Èmile Zola



Émile Zola. El paraíso de las damas. Ed. Alba

L'escriptor francés Émile Zola (1840-1902) torna a estar d'actualitat amb aquesta novel·la, publicada en 1883, després de l'estrena de la sèrie britànica per a televisió "Galerias Paradise" (BBC), basada en aquest llibre, i "Velvet", de producció espanyola i que trasllada l'argument a terres nacionals.
 
El llibre ens situa a París, al segle XIX, que sofreix una revolució comercial amb l'apertura d'uns grans magatzems, El paraíso de las Damas. Uns establiments propietat de l'empresari Octave Mouret qui amb les seues idees comercials i un modern establiment es converteix en un imperi de la moda per la dona burguesa de l'època, amenaçant el xicotet comerciant. 
Dins de la detallada descripció que proporciona de la societat parisina de final del segle XIX, mostra també com eren les persones que treballen al microcosmos de les galeries, les envejes, la lluita per mantenir el lloc de treball i les dures condicions laborals.
 
I tot això ho coneixem després que Denise, la jove protagonista del llibre, comença a treballar en els grans magatzems, per poder mantidre a dos germans més menuts que han viatjat amb ella a París. Alli cridarà l'atenció de Mouret, un home acostumat a utilitzar a les dones per als seus propòsits.
 
Llegir aquest llibre es viatjar en el temps, doncs Zola descriu molt detalladament cada aspecte del dia a dia als magatzems, a més de les trasformacions de la ciutat i les costums de l'època.
 
El Paraíso de las damas es pot llegit de forma independent, però forma part de la sèrie Les Rougon-Macquart, sobre la familia Mouret. Aquest títol correspón als inicis comercials d'un dels fills, Octave Mouret.

El país dels crepuscles, de Sebastià Bennasar



Sebastià Bennasar. El país dels crepuscles. Ed. Alrevés (col. Crims.cat)

La col·lecció Crims.cat recull les obres publicades del gènere d'intriga i negre en llengua catalana,  fóra dels autors més coneguts o comercials  que podem trobar en qualsevol llibreria. Sebastià Bennasar és un dels que ha aconseguit destacar amb aquest títol.
 
A la Vall de Boí (Lleida) un assassí en sèrie està fent de les seues. Un cadàver darrere altre apareixen davant les esglèsies que són Patrimoni de la Humanitat, mutil·lats i torturats. El comisari Jaume Fuster serà l'encarregat de descobrir la seua identitat i detindre les morts.
 
Una obra curteta de només dues-centes pàgines que amaga una narració àgil i un cas ben embastat, sense oblidar una bona dosi de suspens, que omplirà les espectatives de qualsevol lector d'intriga.

El estafador, de John Grisham

John Grisham. El estafador. Ed. Plaza y Janés

En aquesta la darrera novel·la de l'escriptor nordamericà John Grisham, narra el cas d'un home de color, Malcom Bannister, condemnat per uns fets que ell nega haver comés. Comença el rel·lat quan encara li resten cinc dels deu anys  que ha de complir i recorda per al lector les desgràcies resultants del seu ingrés a la càrcer: advocat de professió li han llevat la llicència, la seua dona sol·licità el divorci per casar-se i no podrà veure el seu fill de sis anys, adoptat per la nova parella de la exdona, i per últim, s'ha quedat a la ruïna econòmica.
 
Ell repasa una i altra volta els fets que l'han dut a la seua situació actual: l'engany d'un client que li feia transferències il·legals de diners al seu compte i que li va valdre ser acussat junt a aquest per blanqueig de diners.
 
Després de intentar sense fruit la revisió del cas i provar totes les víes legals, camviarà de tàctica i traçarà un plà a partir del assassinat d'un jutge, que li permetrà, junt a la seua inventiva, eixir d'aquesta situació compromessa.
 
L'argument, basat en un dels seus casos reals, sorprén i possa de manifest els fallos del sistema judicial nordamericà, al mateix temps que ens proporciona una entretinguda lectura plena de suspens, gens previsible.

¡Muchas gracias!






Isabel Minhós Martins / Bernardo Carvalho. ¡Muchas gracias! Ed. Kalandraka

El xiquet protagonista d'aquest conte ha aprés moltes coses de les persones que l'envolten, no sols de la familia, sinó també dels amics i els veïns. Un recull de consells, a voltes contradictoris però útils en determinats moments de la vida, que el xiquet sap veure com a bons i pels que desitja donar les gràcies.
I es que durant l'aprenentatge els xiquets es trobaran que aquella gent que els estima i els envolta voldrà ensenyar-los la seua experiència, i es un valor a tindre en compte en la seua educació.

"El pare m'ha ensenyat a tenir paciència. Ma mare m'ha explicat que no sempre és bo esperar. De la meva àvia he aprés que "no hi ha un minut a perdre".



El teu petó és el millor



Mary Murphy. El teu petó és el millor. Ed. Macmillan

Diferents animalets fills ens mostren com són els seus petons als seus pares: el beset d'una girafa és alt i discret, el d'un ratolí petit i belluguet... fins arribar a l'última pàgina que anima al xicotet lector a descobrir com seria el seu petó.  
Les il·lustracions són molt senzilles, destaquen sobre fons blanc i hem de descobrir el petó darrere d'una solapa, amb l'encant del factor sorpresa per als xiquets.
Una lectura que ens mostra una de les formes de transmetre l'estima al papà o la mamà, i per extensió a qualsevol de la familia a qui vulgam.
 
 


Cucú- tras del mar


Francesca Ferri. Cucú-tras del mar. Ed. SM
 
Un llibre adreçat als més menudets, plé de sorpreses que s'amagen darrere de les solapes. Un animal ompli cadascuna de les pàgines i amaga la cara tapant-se els ulls. Els xiquets hauràn d'endevinar de quin animal es tracta. Un llibre que proporcionará una entretinguda estona de lectura i joc.
A més, aquest títol forma part d'una col·lecció, amb més animalets per endevinar:
  • Cucú-tras de la selva
  • Cucú-tras de animales del polo
  • Cucú-tras de mascotas



dimecres, 7 de maig de 2014

S'alça el teló... Los amantes de Teruel



La llegenda dels amants de Teruel inspira aquest drama teatral.
 
 
En ella se'ns narra com el cavaller pobre Diego Marcilla s'enamora de la noble Isabel de Segura. Els pares d'ella li concedeixen sis anys per fer fortuna i poder casar-se així amb Isabel. Però quan ja retorna, es empressonat pels moros a València i la sultata Zulima s'enamora d'ell. Rebutjada per Diego, marxa a Terol a venjar-se, mentres alli Don Rodrigo d'Azagra pretén la mà d'Isabel. Finalment Diego fuig de la cárcer i corre per interrompre la boda d'Isabel i Rodrigo, però en la ciutat es detingut pels homes de la sultana Zulima. Tanmateix, aconsegueix arribar a Isabel abans que es case però ella, que vol evitar que l'atrapen, li diu que ja no l'estima, que fugisca, i ell cau mort de la impressió.  Isabel, del disgust, mort darrerrament.




 
 
 
 
ACTO PRIMERO
 
Dormitorio morisco en el Alcázar de Valencia. A la derecha del espectador una cama, junto al proscenio; a la izquierda una ventana con celosías y cortinajes. Puerta. grande en el fondo y otras pequeñas a los lados.
 
 
ESCENA PRIMERA
 
(Zulima, Adel, Juan Diego Marsilla, adormecido en la cama; sobre ella un lienzo con letras de sangre)
 
ZULIMA: No vuelve en sí.
ADEL: Todavía tardará mucho en volver.
ZULIMA: Fuerte el narcótico ha sido.
ADEL: Poco ha se lo administré. Dígnate de oír, señora, la voz de un súbidot fiel, que orillas de un precipicio te ve colocar el pie.
ZULIMA: Si disuadirme pretendes, no te fatigues, Adel. Partir de Valencia quiero, y hoy, hoy mismo partiré.
ADEL: ¿Con ese cautivo?
ZULIMA: Tú me has de acompañar con él.
ADEL: ¿Así al esposo abandonas? ¡Un amir, señora, un rey!
ZULIMA: Ese rey, al ser mi esposo, me prometió no tener otra cosorte que yo. ¿Lo ha cumplido? Ya lo vés. A traerme una riva marchó de Valencia ayer. Libre a la nueva sulturana mi puesto le dejaré.
ADEL: Considera...
ZULIMA: Está resuelto. El renegado Zaén, el que aterra la comarca de Albarracín y Teruel, llamado por mí ha venido, y tiene ya en su poder casi todo lo que yo de mis padres heredé, que es demás para vivir con opulencia los tres. De la alcazaba saldremos a poco de acnocher.
ADEL: Y ese cautivo, señora, ¿te ama? ¿Sabes tú quién es?
ZULIMA: Es noble, es valiente, en una mazmorra iba a perecer de enfermedad y de pena, de frío, de hambre y de sed: yo le doy la libertad, riquezas, mi mano; ¿quién rehusa estos dones? ¡Oh! si ofendiera mi altivez con una repulsa, caro le costara su desdén conmigo. tiempo hace ya que este acero emponzoñé, furiosa con tra mi aleve consorte Zeit Abenzeit; quien es capaz de vengarse en el príncipe, también escarmentara al esclavo como fuera menester.
ADEL: ¿Qué habrá escrito en ese lienzo con su sangre? Yo no sé leer en su idioma, pero puedo llamar a cualquier cautivo...
ZULIMA: Él nos lo dirá, yo se lo preguntaré.
ADEL: ¿No fuera mejor hablarle yo primero, tú después?
ZULIMA: Le voy a ocultar mi nobre; ser Zoraide fingiré, hija de Merván.
ADEL: ¡Merván! ¿Sabes que ese hombre sin ley conspira contra el amir?
ZULIMA: A él le toca defender su trono, en vez de ocuparse, con la jurada fe, en devaneos que un día lugar a su ruina den. Más Ramiro no recobra los sentidos: buscaré un espírtu a propósito...
 

Enxarxats: Les mares protagonistes a la literatura i l'art



Pintura de Seymour Joseph Guy
 
Aquest passat diumenge 4 de maig vam celebrar el dia de la Mare. Fóra de l'objetiu comercial perquè gastem diners, en una bona manera de resaltar la seua figura dins l'àmbit familiar.  Al perfil de Pinterest de la Biblioteca de Cocentaina teniu dos taulons dedicats a elles: 

  • Mamás lectoras en el arte. Pintures i il·lustracions sobre les mamàs, principalment en la tasca de compartir la lectura amb els fills.

Destijem que totes les mamàs hagen passat un bon dia, i des de la Biblioteca, a través de les xarxes socials,  el nostre homenatge a elles.

La cocinera, nou llibre de Coia Valls

Coia Valls. La cocinera. Ed. B

Ambientat al segle XVIII, la protagonista és la jove de setze anys Constança Clavé, qui viu a la ciutat de Lima (Perú). Ha crescut baix la tutela del cuiner del Virrey, Antoine Campell, des de que els seus pares van morir quan ella tenia cinc anys. Les circumtàncies l'obliguen a viatjar a la ciutat de Barcelona, on es quedarà amb els seus avis, a qui a penes recorda. No rebrà una bona benvinguda, en especial de la seua àvia Jerònima, qui la trata més com una criada que com la seua neta.
 
En la cuina dels seus avis Constança desenvolupa el seu do a partir dels coneixements i les receptes que li va ensenyar el chef Antoine. Més endavant li farà possible conèixer a Pierre Briet, un famós cuiner francés a la ciutat. A través d'ell es retrobarà amb el virrey, amb qui té un compte pendent.
Entremig es creua amb altres personatges de diferents classes socials i assistirà als aconteciments històrics que afecten Barcelona.
 
Una lectura que evoca olors i sabors de les receptes, els quals adereçen la vida de Constança a Barcelona, mentre va recordant, en capítols alterns, la seua infantessa a Lima. Al mateix temps apropa el lector el món gastronómic en aquest segle i transmet a través de Constança les dificultats que trobaven les dones que hi volíen accedir.

En resum, un llibre que no decebrà a qui s'aprope a les seues pàgines.
 

Instantes de existencia, poemari de Serafina Herrera




Serafina Herrera Fernández. Instantes de existencia. Ed. Cántico

Serafina Herrera és d'origen andalús però viu a Alcoi. Fa poc ha fet donació a la biblioteca d'aquest poemari que va publicar el 2013. Com reça el títol, en ell llegirem versos sobre l'amor, les penes i les alegríes, sobre instants personals que conformen la vida de l'autora. A continuació podeu llegir dos del poemes que trobareu al llibre:











LAS SEÑAS DEL PASADO

Deseo escribir algo que no tuviera pasado,
algo que sólo fuera presente,
momento de sentir espontáneo,
algo deliberado que sale de dentro,
tan natural como la respiración,
sin agitación y sin pasión,
salvado de responsabilidad.
No quiero remordimientos,
sólo una pluma para el remanso,
de sentimientos extraños.
que vibran en el silencio
una reacción instintiva del presente,
porque un resuello del pensamiento
acechaba el pasado
somos lo que hemos vivido,
es difícil no expresarlo.

EL OTRO LADO

Ayer miré la nada,
y en el silencio contemplaba el otro lado,
el irresistible,
el lado evolutivo,
el superior,
deseos que me suscitaban una liberación.

Liberarme del lado opresor,
inferior, confuso.

Perdido en la noche sombría,
me quejo como la tormenta busca la calma,
como la isnfonía busca el instrumento.

Perturbada deambulada,
y en silencio
con la mente serena
como un pájaro atravesé las nubes,
flotando en tu inmaculada sinfonía,
llegué al lado deseado,
el irresistible
olvidando el lado hostil
donde había existido
hasta encontrarte.

El secreto de Aurora Floyd, de Mary Elizabeth Braddon

 
Mary Elizabeth Braddon. El secreto de Aurora Floyd. Ed. dÉpoca

Mary Elizabeth Braddon (1835-1915) fou una escriptora britànica molt reconeguda pels seus contemporànis. Ara l'editorial d'Epoca, recupera en castellà aquest títol. Braddon la va publicar per entregues, el 1863, en tres volums catalogat dins del gènere "sensation novel" o ficció sensacionalista.  En total són 560 pàgines on trobar intriga, drama, misteri i romantisme.
Està ambientada a l'època victoriana a Anglaterra durant el regnat de la reina Victoria (1837-1901), qui li dona nom al període històric.
 
La protagonista és la jove Aurora Floyd, filla d'una actriu i un noble, criada pel seu pare després que la mare mor. Aurora creix a la població de Kent, mimada pel seu pare i acostumada a fer allò que vol, amb uns interessos gens femenins per als canons de l'època. El escàndol l'acompanya i, a més, amaga un secret, pareix que horrible per la seua reputació, el qual anirà deixant-se vore durant tota la narració mantenint la intriga al seu voltant quasi fins el final del llibre.
Junt a Aurora coneixem a altres personatges secundaris, entre els que destaquen els seus dos pretendents, dos joves adinerats, un d'ells aristocràtic, i amb caràcters contrapossats.
 
Mary Elizabeth Braddon va escriure sobre una època en la qual va viure, la qual cosa ens proporciona durant la lectura un retrat real de l'època victoriana, especialment allò que significava per a la dona, encorsetada en normes i decència, amb una vida molt limitada. Aurora es rebel·la a aquest rígides normes i Braddon denuncia a través d'ella la situació que patia la dona victoriana. De fet, quan es va publicar, va ser tota una conmoció.
 
Per moltes raons, un clàssic que no podem deixar de recomanar.

¡No!


Tracey Corderoy / Tim Warnes. ¡No! Ed. Bruño

Quan Rino, el xicotet protagonista d'aquest conte comença a parlar, una paraula destaca al seu vocabulari: ¡No!
Rino comença a respondre-la sempre que li fan una pregunta. Però prompte s'adona que no és tan divertit quan els amics el deixen sol o es perd alguna cosa que li agrada. Aleshores, descobreix una altra paraula encara millor, la qual el farà més feliç...
 

La granja loca




Emily Bolam La granja loca. Locos animales. Ed. Susaeta

 
Un llibre plè d'animals de la granja per anar combinant els dibuixos dels cossos i esbrinar el nom de l'animal i el soroll que fa. Podria ser una vaca amb cua de cavall? O una ovella amb potes d'ànec?

El llibre està dividit per la meitat de forma que obrim la solapa de l'esquerra per trobar la meitat d'un animal i el seu nom, mentre tenim que encertar a obrir la solapa de la dreta i trobar l'altra part del cos que li correspon. Entremig, molta diversió i un joc per compartir amb els més menuts de la casa.




Què fan les girafes



Fabienne Teyssèdre. Què fan les girafes. Ed. Cruïlla

Què fan les girafes? I els micos? I els elefants? Sabeu que fan els lleons? Trobareu les respostes en aquest original llibre en forma redona que amaga dins un joc d'endevinalles visual. El més menuts aniran descobrint els costums dels animals segons van jugant amb la roda que es troba dins. Les il·lustracions i els colors cridaners faran la resta per cridar l'atenció dels xicotets lectors.
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...