dimecres, 29 de gener de 2014

S'alça el teló: ¡Ací no paga ni Déu!






¡Ací no paga ni Dèu! és una obra teatral de Dario Fo (1926-), actor i escriptor italià, que ens proporciona una divertida lectura a través d'aquesta obreta còmica. Basada en fets reals, conta com durant una època de greu crisi econòmica a Italia, en una xicoteta població, unes dones indignades es porten coses d'un supermercat sense pagar. Antonia és una d'elles, i farà allò que calga (inclús passar més d'un compromís), per tal d'amagar-ho al seu home.
Us fiquem un tastet...


ACTE PRIMER

Escena Primera


Entra Antònia, seguida per Marga. Vénen carregades amb unes bosses plenes de menjar que deixen damunt la taula.

ANTÒNIA. ¡Ai, Margarida, filla gràcies per ajudar-me!

MARGA. A mi, màgradaria saber d'on has tret els diners per a comprar tant de menjar. Ahir et queixaves que no et quedava ni un duro.

ANTÒNIA. Ja t'ho he dit. M'ha tocat tot en el "carro-cupó". I en el detergent m'he trobar una moneda d'or.

MARGA. ¿Si, si?¿Una moneda d'or...?

ANTÒNIA. ¿No t'ho creus?

MARGA. No, me'n vaig. Adéu.

ANTÒNIA. Ai, no. Espera, que et contaré la veritat. Tanca la porta, ¡tanca!

MARGA. (Tanca) ¡Vinga, conta-m'ho!

ANTÒNIA. Mira, resulta que he anat al supermercat i me l'he trobat plé de dones que protestaven per l'augment dels preus. I el director, per calmar-les: "que jo no puc fer res; és la direció qui estableix els preus i ha decidit apujar-los..." "¿Amb permís de qui?, li preguntaven. "Amb el permís de ningú. Perquè és legal: lliure comer´, lliure competència". "¿Lliure competència?¿Amb qui? ¿Amb nosaltres?¿I haurem d'aguantar-nos sempre? La bossa o la vida, ¿no?". "¡Bandolers!¡Desvergonyits!", vaig cridar jo i, de seguida, em vaig amagar.

MARGA. Ben fet.

ANTÒNIA. En això, una dona va i diu: "¡Ja n'hi ha prou! Des d'ara, els preus els fixarem nosaltres: pagarems el mateix preu que l'any passat. I si algú es posa farruc, comprarem debades. ¿Está clar? ¡No cal parlar-ne més!" Si hagueres vist el director... Es va fer blanc com la neu. "¡Esteu boges!¡Cridaré la policia!". I se'n va anar com una fletxa, cap a la caixa, a telefonar... Però el telèfon no funcionava; algú havia tallat el fil. "¡Per favor, per favor! Facen el favor de deixar-me passar, he d'anar al meu despatx." Però no podia passar perquè totes les dones l'havíen rodejat. I, clar, començà a empentar la gent i una dona va fer el paperot: que li havia fet mal i es va deixar caure a terra, tan llarga com era.

[...]

Enxarxats: Letroactivos




Letroactivos és una revista on-line dedicada a la literatura des de la vessant personal d'aquells que la fan. Notícies, publicacions, llibres i la vessant lectora del articulistes, són l'orígen dels continguts que aneu a trobar.
 
Els artícles estan classificats en diferents categoríes, i que veiem en la part de dalt de la web:

  • Noticias: actualitat literària 
  • Del 1 al 5: artícles que arrepleguen llistats de cinc coses importants al voltant dels llibres (els cinc articles més llegits el 2013, cinc tipus d'esnobs literàris...)
  • De lengua: sobre dubtes ortogràfies i gramaticals
  • Anda y lee: recomanacions lectores i ressenyes lectores
  • Libro objeto: articles curiosos rel·lacionats amb els llibres
  • Columnas: artícles d'opinió sobre diferents temes
Una atractiva lectura per als que gaudim de les lletres i els llibres en totes les seues vessants.

La jungla de los listos


Miguel Ángel Revilla. La jungla de los listos. Ed. Espasa

El polític més mediàtic del nostre país, després de vendre més de 200.000 exemplars del seu primer llibre "Nadie es más que nadie", torna per obrir-nos els ulls sobre el món econòmic que ens envolta a l'actualitat.
 
En aquest cas possa el punt de mira en els culpables de la crisi que patim. Parla dels bancs, els rics que mantenen comptes als paraïssos fiscals i "llestos" que han fet tot allò que ha pogut per enriquir-se de forma fraudulenta. I tots beneficiats per la corrupció política.
Revilla posa noms i raona els seus arguments, proposa sol·lucions, tot contat amb el seu estil clar i directe, sense oblidar un toc d'humor, perquè tot el món l'entenga, la qual cosa li ha valgut la seua popularitat.

Compartim o no la seua opinió, caldrà llegir el llibre per opinar. Què penseu?

Legado en los huesos

Dolores Redondo. Legado en los huesos. Ed. Destino

Segona part de la trilogia del Baztán després de El guardián invisible, continuem llegint sobre la vida personal i profesional de la seua protagonista principal, la inspectora vasca Amaia Salazar. Avisem que si no heu llegit el primer llibre no llegiu aquest doncs la trama continua i cal conèixer els personatges i l'argument anterior per assabentar-se del que passa.
Amaia, al final del seu embarás, haurà d'investigar el suïcidi del culpable de l'assassinat que va resoldre al primer llibre. Torna de nou a Elizondo, el seu poble, amb altres circumstàncies vitals i altres preocupacions que es centraràn també en la estrenada maternitat d'Amaia.
A més, seguint una pista, es trobarà amb un altre personatge de la mitologia vasca, el Tártalo, un cíclop d'un ull, qui tendrà també el seu protagonisme dins de la trama.
 
Aquesta nova entrega promet una lectura tant misteriosa i captivadora com la primera, a més de l'interés que desperta la seua protagonista.
 

Cròniques des de l'infern



Manel Alonso i Català. Cròniques des de l'infern. Ed. Onada

Aquest és un recull de 52 articles d'opinió que l'autor va publicar entre els anys 2011 i 2013 a la premsa, estructurats al voltant de l'Inferno de Dante Alighieri. Diferents temes es barretjen reflectint l'"infern" o crisi que estem patint actualment i sobre el qual opina l'autor.
 

1001 cosas que buscar en el pasado




Guillian Doherty / Tery Gower. 1001 cosas que buscar en el pasado. Ed. Usborne

Diferents escenaris històrics - un mercat a Mesopotàmia, la cort d'un faraó de l'Egipte, un teatre grec i un jardi romà - invita al xicotet lector a trobar diferents objectes i personatges que s'amagen a les pàgines. Mentres juguem anirem reconeixent les característiques de cada època amb la multitut de detalls que omplin les il·lustracions. Un llibre-joc per gaudir doblement de la seua lectura.

The little Milkmaid




Miguel Ángel Díaz. The little Milkmaid. Ed. Edelvives (+CD)

L'editorial Edelvives ha editat una col·lecció de clàssics adaptats per a primers lectors en anglés que es diu "Once upon a rhyme". Si punxeu sobre el títol anireu a la web de l'editorial on està el llistat d'altres títols de la col·lecció.
El text, curt, en maiúscula i amb un vocabulari fàcil, vol fomentar la introducció de la lectura en aquest idioma entre els xiquets o aquells que començen a aprendre. És fàcil seguir la narració també a través de les il·lustracions de Miguel Ángel Díaz. El llibre es complementa amb un CD perquè pugam també escoltar-lo i millorar l'oïda, que és la part més difícil.
 
I com que ara estàn de moda les tablets, Edelvives dona l'opció de descarregar-los en  format digital a través de Itunes, la tenda per a l'Ipad.

Els quatre bandolers a la Mola



Enric Gomà / Lluïsot. Els quatre bandolers a la Mola. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Conegau el Club del quatre Bandolers, la Maria, l'Oriol, el Vladimir i el Jan, quatre xiquets molt afortunats, els quals  ténen al seu poder una pedra màgica que els permet viatjar en el temps i allà on vulguen.

En aquest llibre, el sext de la col·lecció, viatjaran a la Mola de Sant Llorenç, al Parc Natural que rep aquest nom i que es troba a la comarca del Vallés Occidental, a Catalunya, durant el segle XIX. Coneixeran més d'un personatge curiós i passaràn algún perill, però serà una emocionant aventura per als quatre amics.
 
A més, com que el lloc on succeeix tot és real, al final del llibre s'inclou indicacions, perquè pugau fer la mateixa ruta que els nostres protagonistes.

dijous, 23 de gener de 2014

S'alça el teló... El parlamento de los animales

En el programa anterior us vam presentar aquesta xicoteta obra teatral, El parlamento de los animales, basada en un conte popular hindú, i que Antonio Rodríguez ha actualitzat. Una obra còmica que ens presenta dos bàndols d'animals humanitzats que s'identifiquen prompte amb polítics de dretes i esquerres, els quals posen de relleu l'egoisme i la hipocresia del seu pensament.
 
Així comença...
 
ESCENA I
 
(Mañana tempranito de un verano caluroso. Sale la perdiz de su casita trayendo entre las manos-alas un enorme nido que deposita en el suelo. Viene sofocada y calurosa)
 
PERDIZ: ¡Qué noche, Dios mío, qué noche! En esta casa no hay quien pare. ¡No he pegado ojo de perdiz en toda la noche! Estaba desatinada por que amaneciera y poder salirme a la puerta a recibir este fresquito de la mañana. ¡Y con este sistema de traer hijos al mundo! Días y días sentada como una pazguata, ¡qué tengo el culo "escosío"! A mi, que me arde la sangre si no hago algo.
 
(Se abanica, saca algún cacharro del nido y lo limpia, hace punto, lo que sea. No debe quedar duda de que nadie en el pueblo es más activo y laborioso que doña Perdiz)
 
PERDIZ: ¡La leche! ¿He dejado puesta la leche en la candela? ¿La he dejado o no? ¡Qué cabeza de pájaro tengo!
 
(La perdiz sale del nido sofocada y ligera, dando soltitos, y entra en su casa. Mientras esto ocurre, entra en escena un ratoncito que viene corriendo como loco, asustado y gritando. Detrás, la zorra, que al ir vestida y calzada como una señorita que aún no se ha ido a dormir, poco puede hacer para alcanzarlo.)
 
RATONCITO: ¡Soco, socorro, socorrito y piedad! ¡Zorrita linda no me comas, que soy muy chiquitito! ¡Socorro!
 
ZORRA: Ven aquí, estúpido equilibrista, tengo que desayunar; anoche no pude comer nada y estoy que me muero, ah...
 
RATONCITO: Seño, seño, señorita, yo le buscaré algo más agradable: croissants, bollos mermelada, cornflakes.
 
ZORRA: ¡Idiota!, ¿crees que soy una turista a media pensión?
 
RATONCITO: A lo mejor te gustaría un zumo de naranja, pomelo o melocotón, y...
 
ZORRA: ¡Cállate, ratón repugnante, con esos brebajes vegetarianos! Yo soy una zorra golosa ¡y te quiero a ti!
 
RATONCITO: ¡Ay!
 
(Este diálogo se desarrolla durante una persecución por el escenario. En un momento, comienza una loca carrera. El ratón salta por encima dle nido, pero como la zorra es despisatada y un poquito miope, me te una pierna dentro y rompe los huevos de un pisotón.)
 
[...]

dimecres, 22 de gener de 2014

Enxarxats: Blog de cómics



http://blogdecomics.blogspot.com.es/
 
 
Per als aficionats a la lectura de novel·la gràfica i còmic, no podeu perdre's aquest blog que us recomanem: Blog de cómic. Un raconet a la xarxa que engloba novetats, col·leccions, editorials, personatges, recomanacions, encontres, subgèneres, notícies, autors...

Tot un món per descobrir, on hi ha còmic per a totes i tots. Una bona forma de mantindre's al dia d'allò que va publicant-se al mateix temps que conèixer estils i autors. Tal volta teniu a casa algun jove que podeu enganxar a la lectura a través d'aquest gènere. En tot cas, s'adonareu de la gran quantit d'oferta que teniu per tal de triar el vostre estil de còmic.
 

Dos taüts negres i dos de blancs



Pep Coll. Dos taüts negres i dos de blancs. Ed. Proa

El cas real d'un assassinat sense resoldre serveix com a punt de partida d'aquesta novel·la.
Una familia de pallaresos apareix morta a la població de Carreu (Lleida) l'any 1943. La sorpresa i la por prén en els seus veïns davant el descobriment de la matança, només trascendent per a la gent de la zona i ignorat per la justicia franquista.
 
L'autor, testimoni del fets durant la seua infantessa, reconstrueix la història a través de les veus i la perspectiva dels diferents personatges implicats, cadascún dels quals ocupa un capítol de la novel·la.
 
Realitat i ficció s'entremesclen en un inquietant rel·lat.   

Bajo sospecha



Brian Freeman. Bajo sospecha. Ed. Círculo de Lectores

L'escriptor americà Brian Freeman va guanyar el Premi Thriller Award 2013 de forma merescuda amb aquesta novel·la, una lectura de suspens que compta amb els millors ingredients perquè els amants de la novel·la negra no es despeguen de les seues pàgines.
 
Una jove és acusada de l'assassinat d'altra jove i serà el seu pare, advocat, qui es farà càrrec de la seua defensa. Investigarà el cas a través dels testimonis i les declaracions de la jove i anirme coneixent a als veïns de dos pobles enfrontats, possant al descobert secrets i allò pitjor de la condició humana.
L'escriptor sap donar les pistes justes i incloure girs inesperats o sorpreses perquè el lector no puga descobrir fins el final el desenllaç.
 
Un títol perfecte per descobrir a aquest autor i enganxar-se a la lectura d'aquest gènere.

Por qué los gatos no llevan sombrero

 
Victoria Pérez Escrivá / Ester García. Por qué los gatos no llevan sombrero. Ed. Thule

Una atractiva i visual portada ens introdueix allò que trobarem a l'interior d'aquest preciós àlbum il·lustrat per Ester García. Il·lustracions i un text encadenat de no més de dues frases, va intercalant-se i afegint raons pàgina rere pàgina, fins respondre  l'interrogant que planteja el títol:
 
"Si un gato llevara sombrero,
tropezaría con todo.
 
Y pronto necesitaría unas gafas.
 
si un gato llevara sombrero y gafas,
necesitaría una funda para las gafas (...)"
 
Encara que es tracta d'un llibre per a xiquets, no gaudiràn menys aquells adults que tinguen la sort d'apropar-se a ell i a qui agraden els llibres il·lustrats.
 
 

Todo lo que querías saber sobre Dragones & Dragonas



Bet Capdevila / Equipo Cromosoma. Todo lo que querías saber sobre Dragones & Dragonas. Ed. Cromosoma

Paseu a conèixer als peculiars dracs que poblen aquest llibre: dracs informàtics, esportistes, dormilecs o, fins i tot, poregosos. Cada drac ocupa una pàgina, amb una simpàtica il·lustració del drac fent allò per la qual cosa rep el seu nom, i a la que acompanya un xicotet text en maiúscula amb la descripció del drac. Una lectura divertida, amb l'atractiu que aquests "animalons" fantàstics ténen per als xiquets.


La gata que aprendió a escribir


Vicente Muñoz Puelles / Noemí Villamuza. La gata que aprendió a escribir. Ed. Anaya. Col. Sopa de Libros

Pareix increïble però quan quan Vicente i Laura, dos germans, descobreixen una carta per al pare tot indica que la carta l'escrita... la seua gata! I damunt feta en el ordinador. Com podrà ser això? Ha aprés la gata a escriure? I què dirà a la seua carta? Descobriu-lo en aquesta original lectura.

dijous, 16 de gener de 2014

S'alça el teló... Amor es más laberinto

Aprofitem aquesta secció per descobrir-vos la figura de la religiosa i escriptora mexicana Sor Juan Inés de la Cruz (1651-1695). Representant de les lletres hispanoamericanes del Segle d'Or, no deixeu de llegir la seua biografia, que de seguida ens possa sobre la pista d'una dona excepcional a nivell intel·lectual per al seu temps.
 
 
 
És l'autora de l'obra teatral que a continuació us presentem:  Amor es más laberinto, la qual podeu llegir sencera si punxeu açí, i que està dividida en tres actes.

Cantan dentro la siguiente copla, y salen Ariadna y Fedra, Infantas, y Laura y Cintia, criadas.

CORO 1:

"En la hermosura de Fedra,
y en la beldad de Ariadna,
muestra Amor que hay mayorías
donde no caben ventajas;
porque de Amor conozcan en las hazañas,
que sin dejar despojos, consigue palmas."

ARIADNA:

¿Quién esta música ordena,
Cintia?
¿ Quién puede ordenarla,
sino el Príncipe de Epiro
y el de Tebas, que con tantas
demostraciones os sirven,
y en cuestiones cortesanas
apurando los discursos,
por dar a entender sus ansias,
lo que por si mismos lloran,
por ajenas voces cantan?
Y como sois Fedra y tu,
aún más que en la sangre, hermanas
en la belleza, os festejasn
con iguales alabanzas,
y no como algunos necios,
cuya adoración cansada,
sólo piensa que a un asirve
con lo que a todas agravia.

FEDRA:

Cortesana es la atención;
más oye, que otra vez cantan.

CORO 2:

"En el Príncipe Teseo,
muestra la Fortuna varia
que puede haber vencimientos,
sin precederles batalla;
porque Fortuna ordena que, en sus hazañas,
haber pueda despojos, sin lograr palmas."

ARIADNA:

¿Qué es esto? ¿Qué tristes voces,
con cláusulas concertadas,
parece que contradicen lo que las otras cantaban?

CORO 1:

"Pues cuando forman sus luces
competencia ssoberanas,
sin quedar una vencida,
quedan victoriosas ambas."

FEDRA:

¡Oh, qué distintos afectos
explican sus consonancias;
que aquí cantan lo que penan,
y allí penan lo que cantan!

[...]

dimecres, 15 de gener de 2014

Enxarxats: nou portal web de literatura catalana



La Institució de les Lletres Catalanes ha inaugurat fa poc el seu nou portal a Internet amb l'objectiu de convertir-se en referència en quant a la consulta online sobre literatura catalana. Recolzat per la Generalitat de Catalunya, la web conté informació sobre autors, llibres, la mateixa institució i recursos variats al voltant de la lectura i la literatura en llengua catalana. També és una molt bona oportunitat per donar visibilitat i destacar la deguda importància d'una cultura pròpia com és la catalana.
 
 
És, a més, una eina per conèixer més sobre els escriptors d'aquesta llengua, i a banda de la seua obra, inclou curiositats sobre els hàbits lectors o les llibreríes que visiten.
Només entrar, a la pàgina principal, a través de desplegables i menús, trobareu tots els continguts que aglutina la web.
 
Podem contar moltes més coses, però us invitem a que descobriu aquest nou portal per vosaltres mateixos. A què espereu per entrar-hi?
 

El juego de Ripper



Isabel Allende. El juego de Ripper. Ed. Plaza y Janés

L'escriptora xilena Isabel Allende ens sorprén amb un nou registre a la seua nova novel·la que acaba de publicar.
 
El juego de Ripper és una novel·la d'intriga on una jove de disset anys, Amanda, es veu involucrada en la investigació per donar caça a un assassí.
Tot començarà amb un joc, El joc de Ripper, un grup de joves frikis arreu del món que es dedica a intentar eliminar la figura encarnada per Jack el Destripador. Després que un vigilant d'una escola de la ciutat de Sant Francesc apareix mort, Amanda, apassionada de la novel·la negra, convenç al seu grup del joc per tractar de resoldre el cas de forma paralel·la a la investigació policial, la qual també forma part de la trama. Tot es complicarà quan la investigació afecte a la seua propia familia.
 
La bona escriptura de la reconeguda autora, adereçada amb molt de suspens, promet una lectura apassionant des de les primeres pàgines. L'heu llegida ja?



El último refugio

Tracey Chevalier. El último refugio. Ed. Lumen

L'autora de La joven de la perla acava de publicar la seua nova novel·la ambientada a l'oest americà, a la ciutat de Ohio durante l'any de 1850.  La seua protagonista és una jove anglesa cuàquera, Honor Bright, qui viatja al país americà buscant oblidar problemes amorosos. Viatja en companyia de la seua germana, qui va a trobar-se amb el seu promés. Però aquesta mor durant el viatge i Honor es trobarà a soles en un país estrany i convivint amb desconeguts. Allí anirà fent la seua vida, coneixent persones i costums i apropant-se a la trista realitat del tràfic d'esclaus negres, en el qual s'implicarà.
A un argument interessant es suma una destacada ambientació històrica, la qual ens permet fer-nos una idea molt clara dels llocs pels quals va transcurrint la narració. En conjunt, una lectura que trobem molt recomanable. Què us pareix?
 

La sombra de la sirena

Camilla Lackberg. La sombra de la sirena. Ed. Maeva

Sexta entrega de la sèrie que acomençà amb La princesa de hielo, ens trobem a la parella protagonista, el matrimoni format pel policia Patrik Hedström i escriptora Erica Falck, a la ciutat de Fjällbacka investigant un nou cas d'assassinat.
 
Christian Thydell és el bibliotecari de la ciutat i acava de publicar la seua primera novel·la. Ell i Erica són amics i aquest li rebel·la que ha rebut cartes amenaçant-lo. Amb ell són quatre les persones que han rebut les cartes anònimes i un d'ells desapareix per apareixer més tard mort. Es dona la circumstància que tots quatre són amics i Patrick, qui investiga el cas en companyia del seu equip i amb l'ajuda d'Erica, tractaràn de possar al descobert al o la responsable del crim.
Una lectura fàcil, que enganxa des del primer moment, que complementa la lectura d'intriga amb la vida personal dels protagonistes i deixa amb ganes de continuar llegint el següent de la sèrie: Los vigilantes del faro (2013).

El bosque de las sombras





Matt Haig. Shadow forest, el Bosque de las Sombras. Ed. Narval

Els germans Blink, Samuel y Martha, es queden orfes i la seua tia Edna, que viu a Noruega, es fa càrrec d'ells. Aquesta viu al costat d'un bosc, al qual els avisa que no han d'entrar de cap manera. Quin misteri amaga aquest misteriós bosc? Samuel os esbrinarà quan es veja obligat a entrar després que la seua germana desaparega un dia al seu interior. Un món màgic us està esperant al seu interior on acompanyareu als germans en una fantàstica aventura.

El parlamento de los animales




Antonio Rodríguez Almodovar / José Luis Alcover. El parlamento de los animales. Ed. de la Torre

Dos bàndols d'animals entrecreuen diàlegs i crítiques, uns, els mamífers, representant a la política de dretes, i les aus a la d'esquerres. Com un fidel reflex de la realitat i amb molt d'humor, al final els animals deixen vore l'egoisme, la corrupció i la manipulació d'una democracia que es troba en hores baixes.
Deixant de banda les comparacions, es tracta de una lectura molt divertida amb la qual riureu llegint els seus enginyosos diàlegs 

Començem nou any amb... La maravillosa historia de Carapuntada






Guy Bass. La maravillosa historia de Carapuntada. Una historia de piratas. Ed. RBA

Li donem la benviunguda al nou any amb energia,  recomanant un llibre d'aventures amb un curiós protagonista creat pel professor Erasmus, fet de puntades (com ja adivinem pel seu nom), tot recordant al Frankestein. En aquest llibre, el segon de la sèrie dedicada a aquest personatge, haurà de veurese-les amb uns perillosos pirates. Pel mig també descobrirà a un personatge que significarà molt per a ell i, sobre tot, farà passar molt bona estona lectora a qui s'apunte a la seua lectura. S'animeu a conèixer al Carapuntada i els seus amics?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...